Ramón Pellico y Paniagua
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramón Pellico y Paniagua (Benia, 19 de novembre de 1809-Madrid, 25 d'abril de 1876)[1] va ser un enginyer de mines espanyol.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 novembre 1809 Benia de Onís (província d'Astúries) (en) |
Mort | 25 abril 1876 (66 anys) Madrid |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Enginyer |
Membre de | |
Premis |
Nascut en la localitat asturiana de Benia, va estudiar arquitectura i més tard enginyeria de mines a Madrid.[2] Va ser inspector general del Cos d'Enginyers de Mines, director de l'Escola Especial i professor en ella de diverses assignatures, així com autor de diverses publicacions científiques.[3][4] Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, escollit en 1861 en substitució de Mariano Lorente, medalla 7, prendria possessió del càrrec un any després, el 18 de maig de 1862.[5] Després de la seva defunció va ser substituït per Manuel Fernández de Castro.[2] Fou conseller del Banc d'Espanya, comanador de la Reial Orde americana d'Isabel la Catòlica i cavaller de l'Orde de Crist de Portugal.[6]