Recombinació genètica
procés de producció de nous al·lels / From Wikipedia, the free encyclopedia
La recombinació genètica és el procés pel qual una cadena de material genètic (habitualment ADN, però també pot ser ARN) és fragmentat i posteriorment unit a una molècula d'ADN diferent. En els eucariotes, la recombinació sol tenir lloc durant la meiosi en forma de creuament cromosòmic entre dos cromosomes homòlegs. Aquest procés fa que la descendència tingui unes combinacions de gens diferents a les dels seus pares, i pot produir nous al·lels quimèrics. En biologia evolutiva, es creu que aquesta redistribució de gens presenta molts avantatges, incloent-hi el fet que permet que els organismes amb reproducció sexual evitin el trinquet de Muller, o sigui, l'acumulació irreversible de mutacions perjudicials que ocorre en organismes amb reproducció asexual.
En biologia molecular, "recombinació" també pot referir-se a una recombinació artificial i expressa de fragments dispars d'ADN, sovint d'organismes diferents, creant el que rep el nom d'ADN recombinant.
Uns enzims anomenats recombinases catalitzen les reaccions naturals de recombinació. RecA, la recombinasa que es troba en E. coli, és la que repara ruptures de cadenes dobles (DSBs). En els llevats i altres organismes eucariotes, calen dues recombinases per a reparar les DSBs. La proteïna RAD51 és necessària per a la recombinació mitòtica i meiòtica, i la proteïna DMC1 és específica per la recombinació meiòtica.