From Wikipedia, the free encyclopedia
La Regàlia Papal i les insígnies són les peces de vestir pròpies del Papa, en les seves capacitats de cap de l'Església Catòlica Romana i sobirà de l'Estat de la Ciutat del Vaticà
Quan no està celebrant un servei religiós, el Papa vesteix amb una sotana. La roba coral és per a quan assisteix (però no celebra) serveis, així com en ocasions formals, com les audiències.
La peça habitual és la sotana blanca amb el solideu. Només el Papa pot portar una sotana feta de seda tornasolada. La sotana solia portar una cua, però Pius XII abandonà el costum. Per conveniència, la cua podia ser treta de la sotana. Solia portar un faixí a la cintura, amb les puntes caient per sota dels genolls i sovint amb el seu escut personal brodat. Pau VI simplificà el seu disseny.
Sobre la sotana el Papa porta un roquet amb puntes de coixí. Sobre el roquet porta la musseta papal vermella, una capa fins als colzes que està botonada al front. El color vermell és un vestigi dels dies on l'escarlata era el color papal (el blanc només esdevingué associat amb el papat després de les guerres napoleòniques. La musseta papal tenia un petit gafet a l'esquena, que desaparegué després del Vaticà II però que recentment ha tornat. Durant l'hivern la musseta és de vellut vermell rivetejat amb ermini (desaparegué temporalment després del Vaticà II, però Benet XVI la tornà a fer servir). Durant l'estiu la musseta és de setí vermell. Sobre la musseta el Papa porta una creu pectoral que penja d'un cordó daurat. També pot portar una estola vermella brodada amb fil d'or, fins i tot quan no oficia un servei. Tradicionalment durant l'octava de Pasqua el Papa llueix la musseta pasqual blanca, feta en seda atornasolada blanca amb ermini blanc. Aquesta musseta també va ser recuperada el 2008 per Benet XVI.
Des del segle xiii, en molts retrats papals el pontífex apareix portant el camauro, un barret de vellut vermell que cobreix les orelles, rivetejat d'ermini. El camauro es deixà de fer servir després de la mort de Joan XXIII, però Benet XVI el va tornat a fer servir.
Tradicionalment, el Papa porta unes sabates vermelles, tot i que Joan Pau II habitualment les portava de color negre o marró, però Benet XVI les recuperà.
El vestuari ordinari del Papa, que porta habitualment fora de les funcions litúrgiques, consisteix amb una sotana blanca amb la musseta blanca afegida, cenyida mitjançant un faixí blanc (on habitualment hi ha l'escut d'armes papal brodat), la creu pectoral penjant d'un cordó daurat, les sabates papals vermelles, i el solideu blanc.
En ocasions més formals, el Papa pot portar una capa vermella semblant al ferraiuolo, llevat de la seva decoració en daurat. Alternativament, pot portar una capa vermella amb una sobre-capa afegida.
A l'exterior, el Papa pot portar el cappello romano, un barret d'ala ampla emprat per tots els rangs del clergat; tot i que si bé els clergues porten el capello en negre, el del Papa habitualment és vermell (tot i que pot ser blanc).
La insígnia del Papat inclou la imatge de dues claus creuades, una d'or i l'altra de plata, lligades amb un cordó vermell. Representen les "claus del Regne del Cel"[2] i són, en molts sentits, el símbol específic del Papat com a institució i del seu paper central a l'Església Catòlica. El que Jesús va dir a Simó Pere «Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel »[3] ó en general als deixebles «tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.»[4] és entès a la teologia catòlica com l'establiment de dues jurisdiccions, la Celestial i la Terrenal; representades per les claus d'or i plata: la creu de plata simbolitza el poder de lligar i deslligar a la terra, mentre que la d'or és pel Cel; mentre que una altra interpretació diu que la de plata representa lligar i la d'or deslligar.
L'emblema principal del papat són les dues claus sota del triregnum. Aquest símbol apareix en molts llocs. L'escut personal del Papa se situa al damunt de les dues creus en sautor darrere de l'escussó (una clau en plata i l'altre en or, lligades amb un cordó vermell), i per damunt el triregnum en plata amb tres corones d'or i infulae en vermell (les ínfules que pengen de la part posterior de la tiara i cauen sobre les espatlles quan es porta posada).
La bandera en blanc i groc de la Ciutat del Vaticà també fa servir aquest emblema sobre la part dreta de la meitat blanca de la bandera. Els colors blanc i or van ser adoptats per primera vegada el 1808 com a senyera de la guàrdia personal de Pius VII, quan la resta de forces del que havien estat els Estats Pontificis van passar a mans de Napoleó. La bandera anterior era en vermell i or, els colors tradicionals de la ciutat de Roma. El 1808, però, la bandera no era la de la Ciutat del Vaticà, car no existiria fins al 1929.
L'escut d'armes de la Santa Seu i de la Ciutat del Vaticà també fa servir aquest emblema papal. Les armes estan blasonades: en camper de gules, dues claus passades en sautor, amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la de la destra d'or per damunt de la sinistra d'argent, lligades amb un cordó de gules. Sobre les claus, al cap de l'escut, una tiara papal.. A l'escut de la Santa Seu, d'acord amb un costum vigent des de 1929, les claus poden estar revertides.[5]
El umbraculum (més conegut pel seu nom en italià, ombrellino) és l'ombrel·la (consistent en franges alternes en vermell i or, els colors tradicionals de la ciutat de Roma i, fins al 1808, del Papat), la funció original del qual era simplement donar ombra. Com que tradicionalment era una prerrogativa reial caminar sota l'ombrel·la, el Papa Alexandre VI començà a emprar el umbraculum per simbolitzar el poder terrenal del Papat, i era portat per un home que se situava darrere del Papa. Actualment apareix a l'escut d'armes del cardenal camarlenc, que administra la propietat de la Santa Seu quan es troba en seu vacant). La pràctica de caminar amb el umbraculum ha desaparegut, tot i que continua existint a l'heràldica eclesiàstica i segueix sent la insígnia d'una basílica, habitualment a la dreta de l'altar major. A vegades se'l porta a les processons com a signe de la dignitat de basílica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.