Relleu d'Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
El relleu d'Espanya és el conjunt d'accidents geogràfics d'Espanya. Està caracteritzat per una gran varietat de paisatges fruit de la presència del mar envoltant la península, les cadenes muntanyoses i les planes que formen la regió.
El territori d'Espanya es distribueix entre la península Ibèrica (representa el 97,5% del territori nacional), els arxipèlags balear i canari, les ciutats de Ceuta i Melilla al nord d'Àfrica. A més, inclou altres possessions menors no continentals com ara les Illes Chafarinas, Vélez de la Gomera i el penyal d'Alhucemas, així com l'illa d'Alborán, les illes Columbretes, i una sèrie d'illes i illots a prop de les costes peninsulars.
La zona peninsular presenta uns trets típicament mediterranis, malgrat la diversitat existent. Amb una altitud mitjana elevada de 600 metres s.n.m. (solament superada a Europa per Suïssa), una configuració muntanyosa perifèrica, costes rectilínies i planures litorals poc amples, ajuden a accentuar la diversitat.
Les principals litologies estan directament relacionades amb les etapes de formació del relleu. Durant l'orogènesi varisca es configurà el sòcol paleozoic de predomini silíci, el Mesozoic és un període erosiu i sedimentari en què es constitueixen els materials calcaris que es plegaran durant el Terciari amb l'orogènia alpina configurant-se els materials argilosos que ocupen les depressions i les planes litorals. Les Illes Balears són predominantment una prolongació dels Sistemes Bètics i les Canàries tenen origen volcànic.