Resistència francesa
moviment francès contra les forces d'ocupació durant la II Guerra Mundial / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Resistència francesa (en francès: La Résistance) és el nom genèric del moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial. Va començar amb petits grups d'homes i dones que prengueren armes i van a arribar a ser alguns milers. Sabotejaven ponts i línies de ferrocarrils, organitzaven evasions de presoners i lluitaven contra la Gestapo.
Dades | |
---|---|
Tipus | Grup d'Organització Armada maquisard |
Història | |
Data de dissolució o abolició | octubre 1944 |
Governança corporativa | |
Format per | |
Part de | Resistència francesa |
S'entén també per Resistència francesa el conjunt de moviments i organismes de resistència francesos davant l'ocupació nazi de França i al govern col·laboracionista de Vichy durant la Segona Guerra Mundial.
Comprèn d'una banda la Resistència exterior que s'organitza entorn del general De Gaulle a partir de juny de 1940 i que engloba les Forces Franceses Lliures (en francès: Forces françaises libres, FFL), i d'altra banda als moviments de Resistència interior, coneguts com la Resistència (en francès: Résistance intérieure française o La Résistance), que van apareixent durant el període d'ocupació alemanya i que es federaran progressivament. La França Lliure de de Gaulle i el conjunt de la Resistència Interior Francesa s'uneixen el 1942 per conformar la França Combatent (en francès: France Combattante o Forces Françaises Combattantes), terme que a partir d'aquest moment substitueix oficialment al de França Lliure. El 1943, s'uneixen al Comitè Francès d'Alliberament Nacional instal·lat a Alger, per conformar l'Exèrcit Francès d'Alliberament que combatrà al costat dels Aliats fins a l'alliberament de tot el territori francès.