Revolució Xinhai
revolució xinesa de 1911-1912 que va establir una república / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolució Xinhai (xinès: 辛亥革命, pinyin: Xīnhài Gémìng) o Revolució Republicana Xinesa va ser un període d'agitació social i política que va tenir lloc a la Xina entre 1911 i 1912 i que va finalitzar amb la instauració d'un sistema polític republicà a Manxúria, la qual cosa va significar la fi de 268 anys de govern de la Dinastia Qing i de segles de govern imperial. La revolució va començar amb una primera batalla del dia 10 d'octubre de 1911 i va finalitzar amb l'abdicació de l'emperador Pu Yi el 12 de febrer de 1912.
Imperi Xinès | |||
---|---|---|---|
Tres diferents banderes republicanes s'usaren durant la Revolució. El missatge de sota diu "Visca la República!" amb les cinc nacionalitats de la Xina representades pels cinc colors de la bandera. | |||
Nom original | 辛亥革命 | ||
Tipus | revolució | ||
Data | 10 d'octubre de 1911 - 12 de febrer de 1912 | ||
Lloc | dinastia Qing | ||
Estat | Xina i República de la Xina | ||
Resultat | Victòria del l'Aliança Revolucionària Xinesa
| ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
|
El nom fa referència a l'any en què va ocórrer, anomenat xinhai segons el calendari xinès. A Taiwan la Revolució Xinhai es commemora el 10 d'octubre o "doble 10" (xinès tradicional: 雙十, xinès simplificat: 双十, pinyin: Shuāng Shí). A la Xina, Hong Kong i Macau el mateix dia se celebra com l'aniversari de la Revolució Xinhai. A molts barris xinesos al voltant del món se celebra aquell dia, tant com a "doble 10" o com a aniversari de la revolució.
Quan va començar el procés de la Revolució Republicana, la dinastia manxú dels Qing travessava un notable declivi des de feia més d'un segle. La Xina havia sofert diverses derrotes humiliants per part de les potències estrangeres: des dels conflictes de la Primera Guerra de l'Opi (1839-1843) fins a l'ocupació de Pequín per forces internacionals, una vegada sufocada la revolta dels bòxers (1900).
La Xina havia quedat endeutada amb aquests conflictes, la seva sobirania estava amenaçada, les ciutats costaneres es trobaven sota control estranger i els rius estaven oberts a la navegació d'embarcacions de guerra d'altres països. A més, les massives rebel·lions internes del segle xix (com la Rebel·lió dels Taiping de 1850 a 1864) van desestabilitzar la societat rural xinesa i van debilitar la infraestructura de l'Estat. Davant de la necessitat urgent d'obtenir fons, els Qing van vendre certificats del cos de funcionaris xinès, la qual cosa va minar la credibilitat del sistema d'exàmens confucianista, base de l'organització administrativa.[1]