Rubènides
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia rubènida o dels rubènides fou una dinastia armènia establerta a Cilícia que fou de fet independent a partir del 1080. El seu nom deriva del primer príncep Rupen I. Els prínceps d'Armènia Menor foren més tard reis (sota Lleó II d'Armènia Menor 1187-1219) fins que el 1226 es va establir la dinastia hethumiana o hethúmida o dels hethumians o hethúmides.
El prínceps i reis rubènides foren:
- Rupen I 1080-1095
- Constantí I o Gondastin I 1096-1102
- Toros I 1102-1129
- Constantí II o Gondastin II 1129
- Lleó I o Levon I 1129-1138
- Ocupació romana d'Orient 1138-1173
- Toros II 1143-1168 (a la muntanya)
- Rupen II 1168-1169 (a la muntanya)
- Mleh o Miló 1169-1174 (a la muntanya 1169-1173)
- Rupen III 1175-1187
- Lleó II 1187-1219 (rei 6 de gener de 1199)
- Isabel o Zabel (sota regencia) 1219-1224
- Felip d'Antioquia 1224-1225
- Interregne, Zabel (reina titular) i Constantí de Lampron (regent) 1125-1126
- Zabel es casa amb Hethum, fill de Constantí de Lampron, que obre la dinastia hethumiana 1226