Salomó de Bretanya
rei de Bretanya / From Wikipedia, the free encyclopedia
Salomó de Bretanya —Salaün en bretó antic, Salamun, en bretó modern, evolucionat a Salavun— (?- 25 de juny del 874) fou rei de Bretanya del 857 al 874.[1] Era fill de Riwallon o Rivalon comte de Poher, i fou el darrer rei. Fou també considerat sant oficialment reconegut per l'església catòlica que celebra la seva festa el 25 de juny. El seu nom és bíblic. La vita de sant Salomó apareix a la "Crònica de Saint-Brieuc" (Chronicon Briocense)[2] escrita probablement abans dels anys 1010-1040 o sigui uns dos segles després de la seva mort.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Nom original | (br) Salaün |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle IX Armòrica |
Mort | 28 juny 874 Langoëlan (Bretanya) |
Rei de Bretanya | |
857 – 874 ← Erispoe – Gurwant, Pascweten → | |
Rei de Bretanya | |
857 – 874 ← Erispoe – Alan I el Gran → | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
rei i màrtir | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | Ar Merzher |
Festivitat | 25 de juny |
Iconografia | Com a rei, amb palma de martiri |
Altres | |
Títol | Duc |
Fills | Riwallon de Bretanya, Prostlon |
Pare | Rivelen |
Tanca