Salvador Espriu i Castelló
escriptor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)[1] fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.
Salvador Espriu i Castelló (1980) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 juliol 1913 Santa Coloma de Farners (Selva) |
Mort | 22 febrer 1985 (71 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri d'Arenys de Mar |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, escriptor, dramaturg |
Membre de | |
Gènere | Poeta i dramaturg |
Influències | |
Participà en | |
1933 | Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Germans | Josep Espriu i Castelló |
Premis | |
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els poemaris Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista), Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet mai.