Sebastocràtor
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sebastocràtor (del grec σεβαστοκράτωρ, sebastokràtor) va ser un títol establert per l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè, al segle xii i que també van portar membres de la reialesa d'estats fronterers a l'Imperi Romà d'Orient: l'Imperi Búlgar i l'Imperi Serbi. La forma femenina és sebastocratoressa.