Senyalització ferroviària
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un senyal de ferrocarril és un dispositiu (manual, mecànic, elèctric o altres) que indica als maquinistes d'un tren l'estat de disponibilitat de la via que tenen al davant i, en conseqüència, els avisa de si han de parar o no, o la velocitat a la qual han d'anar o qualsevol altre tipus d'informació.
Poden ser elèctrics o mecànics i són imprescindibles per tal de proporcionar una circulació funcional i amb seguretat. Els més importants serien els semàfors. Els senyals varien de forma notable entre uns països i uns altres fins i tot el seu significat.
Algunes xarxes o companyies ferroviàries han optat per la combinació dels senyals per donar missatges més concrets i específics. A tall d'exemple, podem trobar un senyal en vermell que ens obliga a aturar-nos, però si aquest va acompanyat d'una llum blanca, podríem reprendre la marxa passat un minut.
Fins i tot hi ha senyals que ofereixen intermitència, canviant el seu significat de quan no ho estan, encara que per regla general no són missatges contradictoris, sinó més específics, per exemple, si és verd sense intermitència , és via lliure a velocitat normal, si és verd amb intermitència o parpelleig és via lliure condicional i no excedirà de 160 km/h.
També la posició del senyal és important: si aquesta està entre diverses vies, a través d'unes fletxes indicadores podrà donar la indicació a la via determinada. Si toca una columna o és un senyal baixa.
De totes maneres i com a regla general, el missatge del senyal ha de ser clar, comprensible i no donat a interpretacions.