Sonata per a piano núm. 8 (Beethoven)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Sonata per a piano núm. 8, en do menor, op. 13, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1798 i 1799 i la van publicar el desembre de 1799 amb el títol en francès de Grande sonate pathétique, amb una dedicatòria al príncep Lichnowsky, mecenes del compositor des de la seva arribada a Viena el 1792.[1]
Fragment de la Sonata «Patètica» de Beethoven | |
Forma musical | sonata per a piano |
---|---|
Tonalitat | Do menor |
Compositor | Ludwig van Beethoven |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | cap valor |
Creació | 1798-1799 |
Data de publicació | 1799 |
Durada | 20' |
Dedicat a | Carl Alois de Lichnowsky |
Opus | 13 |
Instrumentació | piano |
Moviments | |
| |
La Sonata patètica, com se la coneix popularment, pertany al període on Beethoven començava a afirmar el seu estil i a separar-se de la influència de Haydn i de Mozart. En aquesta etapa compon els primers Sis quartets de corda, del Septet, el Concert per a piano núm. 1 i la Primera simfonia. Obra brillant i innovadora, pot ser considerada com la primera obra mestra per a piano de Beethoven. És una de les seves composicions més cèlebres.[2]
Comprèn tres moviments i la seva execució dura aproximadament una mica menys de vint minuts. La cèlebre melodia de l'Adagio, àmpliament utilitzada en el cinema i en publicitat, ha fet molt per a l'èxit de la sonata i per a la celebritat de l'autor.