Ígor Stravinski
comositor i director d'orquestra rus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ígor Stravinski (rus: Игорь Фёдорович Стравинский) (Lomonóssov, 17 de juny de 1882 - Nova York, 6 d'abril de 1971), nom complet amb patronímic Ígor Fiódorovitx Stravinski,[1]fou un compositor rus, posteriorment nacionalitzat francès (1934) i estatunidenc (1945). Va compondre una gran quantitat d'obres clàssiques abordant diversos estils com el Primitivisme, el Neoclassicisme i el Serialisme, però és conegut mundialment sobretot per tres obres del seu anomenat període rus: L'ocell de foc (1910), Petruixka (1911) i La consagració de la primavera (1913). Per a molts, aquests ballets clàssics, atrevits i innovadors, pràcticament van reinventar el gènere. Stravinski també va escriure per a diversos tipus de conjunts en un ampli espectre de formes clàssiques, des d'òpera i simfonia a petites peces per a piano i obres per a grups de jazz.
Stravinski també va aconseguir fama com a pianista i director d'orquestra, sovint de les seues pròpies composicions. Va ser també escriptor; amb l'ajuda d'Alexis Roland-Manuel va compilar un treball teòric titulat Poètica musical, on va deixar la famosa frase: "La música és incapaç d'expressar res per si mateixa".[2] Robert Craft va tenir diverses entrevistes amb el compositor, les quals van ser publicades com Conversations with Stravinsky[3] (Converses amb Stravinski). Va visitar Catalunya en sis ocasions, i a la primera, al 1924, després de celebrar tres concerts amb l'Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, va manifestar: "Barcelona serà per a mi inoblidable. El que més m’ha agradat ha estat la catedral i les sardanes".[4]
Essencialment un rus cosmopolita, Stravinski va ser un dels compositors i artistes més influents de la música del segle XX, tant en Occident com en la seua terra natal. Va ser considerat per la revista Time una de les personalitats més influents del segle xx.