Super-Kamiokande
From Wikipedia, the free encyclopedia
Super-Kamiokande (semi-abreviativa del nom complet: Super-Kamioka Neutrino Detection Experiment, també abreujat a Super-K o SK; japonès: スーパーカミオカンデ), és un observatori de neutrins dissenyat per estudiar els neutrins solars i els atmosfèrics i per detectar el decaïment dels protons i neutrins provinents de supernoves de qualsevol part de la Via Làctia. Està situat a 1.000 m sota terra, a la mina de Mozumi, propietat de la companyia Kamioka Mining and Smelting Co a la ciutat de Hida, a la Prefectura de Gifu, Japó.
Super-Kamiokande | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Detector Txerenkov, institut de recerca i detector de neutrins | |||
Part de | Kamioka Observatory (en) , K2K experiment (en) , T2K experiment (en) i SuperNova Early Warning System (en) | |||
Construcció | 1995 | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Hida (Japó) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Utilització | 1r abril 1996 – | |||
Lloc web | www-sk.icrr.u-tokyo.ac.jp… | |||
L'estructura compta amb 50.000 tones d'aigua pura envoltades per prop d'11.000 tubs fotomultiplicadors. L'estructura cilíndrica té 40 m d'alt i 40 m d'ample.
La interacció d'un neutrí amb els electrons o els nuclis d'aigua pot produir una partícula que es mou més ràpid que la velocitat de la llum en l'aigua (encara que, és clar, més lentament que la velocitat de la llum en el buit). Això crea un con de llum a causa de la radiació de Txerenkov, l'equivalent òptic d'una barrera del so. El patró característic d'aquest centelleig proveeix informació sobre la direcció i, en el cas dels neutrins atmosfèrics, la classe de neutrí que arriba. La diferència en el temps que s'experimenta entre l'arribada a la paret del detector de la part superior del con i la inferior pot usar-se per calcular la direcció en la qual s'aproxima la partícula; com més gran sigui la diferència, major serà l'angle de l'horitzontal de la trajectòria de la partícula. El tipus de partícula pot inferir depenent de la nitidesa de la vora del con. Un muó penetra fàcilment, així que rarament interacciona amb l'aigua, per la qual cosa produeix un con ben definit. Un electró regularment interaccionarà, causant pluges de partícules addicionals i, per això, es detectarà un con més borrós.