Teorema de Shannon-Hartley
From Wikipedia, the free encyclopedia
El teorema de Shannon-Hartley és una aplicació del teorema de codificació per a canals amb soroll. Un dels casos més freqüents és el d'un canal continu en el temps que presenta un soroll gaussià.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El teorema estableix la capacitat del canal de Shannon, una fita superior que fixa la quantitat màxima de dades digitals que poden ser transmeses o no sense error (això és, informació) sobre un determinat enllaç de comunicacions amb una amplada de banda específica i que està sotmès a la presència de la interferència del soroll.
En les hipòtesis inicials, per una aplicació correcta del teorema, s'assumeix una limitació en la potència de la senyal i, a més, que el procés del soroll gaussià està caracteritzat per una potència coneguda o una densitat espectral de potència.
El teorema deu el seu nom a Claude Shannon i a Ralph Hartley.