Teoria de cordes bosònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La teoria de cordes bosònica és la versió original de la teoria de cordes, desenvolupada a finals de la dècada del 1960 i que porta el nom de Satyendra Nath Bose. Malgrat que tenia característiques força interessants, predia l'existència de taquions, partícules amb propietats estranyes (i mai observades) i no incloïa els fermions. Totes les seves partícules són bosons (d'aquí el seu nom).
Els físics han calculat que la teoria de cordes bosònica requereix 26 dimensions espaitemporals: 25 dimensions espacials i una de temporal.
A la dècada del 1980, es va descobrir la supersimetria en el context de la teoria de cordes, i una nova versió de la teoria de cordes anomenada teoria de supercordes (teoria de cordes supersimètriques) es va convertir en el veritable focus d'atenció. No obstant això, la teoria de cordes bosòniques segueix sent un model molt útil per entendre moltes característiques generals de la teoria de cordes pertorbatives (és a dir, per aproximacions successives), i moltes dificultats teòriques de les supercordes ja es poden trobar en el context de les cordes bosòniques.