Escola Industrial
conjunt d'edificis a Barcelona / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Escola Industrial (antiga Fàbrica Batlló) és un conjunt d'edificis que ocupa quatre illes del Pla Cerdà, entre els carrers Comte Urgell (núms. 173-221), París (núms. 90-114), Viladomat i Roselló (núms. 101-139), a la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Tanmateix, de la gran quantitat de construccions realitzades al llarg dels gairebé 150 anys d'història, només estan catalogats les corresponents al cos central d'entrada, l'edifici del Rellotge, l'Escola d'Arts i Oficis i la Residència d'Estudiants amb la capella.[2]
Per a altres significats, vegeu «Escola Industrial (desambiguació)». |
Escola Industrial | ||||
---|---|---|---|---|
Imatge promocional de 1870 | ||||
Dades | ||||
Tipus | Conjunt d'edificis | |||
Arquitecte | Rafael Guastavino i Moreno | |||
Construcció | 1868 | |||
Ús | escola d'enginyeria | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | noucentisme arquitectura eclèctica | |||
Material | maó i pedra | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
Localització | Comte d'Urgell. 173-215 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 40353 | |||
Id. Barcelona | 1436 | |||
Aquest conjunt, que va ser reconvertit a començament del segle xx en l'Escola Industrial, depèn íntegrament de la Diputació de Barcelona, la qual disposa també de diferents oficines dins del recinte.[2] Actualment acull l'Escola del Treball de Barcelona, així com la Piscina Sant Jordi i un camp de futbol amb gespa artificial, amb un dipòsit d'aigües pluvials situat sota terra.[3]