Usuari:MALLUS/Manuscrits d'escorça de bedoll
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els manuscrits d'escorça de bedoll són documents escrits en trossos de la capa interna de l'escorça del bedoll, que s'utilitzava habitualment per a l'escriptura abans de l'arribada de la producció en massa del paper. Les proves de l'ús de l'escorça de bedoll per a l'escriptura es remunten a molts segles enrere i es troben presents en diverses cultures.
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Els més antics manuscrits d'escorça de bedoll són nombrosos textos budistes gandharians, datats aproximadament al segle i, que es creu que es va originar a l'Afganistan, probablement per la secta Dharmaguptaka. Les traduccions dels textos, la majoria en kharoṣṭhī, han produït les primeres versions conegudes de textos budistes importants, incloent un Dhammapada, discursos de Buda que inclouen el Rhinoceros Sutra, l'Avadana i textos Abhidharma. Les cartes d'escorça de bedoll en textos sànscrits en escriptura brahmi han estat datats en els primers segles de la nostra era. Diversos escriptors antics en sànscrit, com ara Kālidāsa (c. segle iv), Súsruta (c. segle iii), i Varahamihira (segle vi) esmenten l'ús de l'escorça de bedoll per als manuscrits. L'escorça del Betula utilis (Bedoll de l'Himàlaia) encara s'utilitza avui en dia a l'Índia i Nepal per escriure mantres sagrats.
Els textos en rus descoberts a Veliki Nóvgorod s'han datat aproximadament entre els segles ix al xv. La major part d'aquests documents són cartes escrites per diverses persones en antic dialecte de Nóvgorod.