Usuari:Miguelsolbes/Arquitectura romànica en Espanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquitectura romànica suposa una manera de construir dins de l'estil conegut com a art romànic desenvolupat a Europa, amb les seves característiques pròpies i la seva especial evolució al llarg de més de dos segles, que comprèn des de principis del segle xi fins a ben entrat el segle XIII. Aquesta mateixa arquitectura a Espanya adquireix les seves pròpies peculiaritats deixant-se influir tant per les modes que li arriben des de l'exterior a través d'Itàlia i França com per la tradició i recursos artístics antics en la península Ibèrica.
Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
Mentre al segle viii es va poder sentir en l'Europa cristiana occidental la restauració carolíngia, l'Espanya cristiana va seguir apegada a la cultura tradicional hispanorromana i goda, sense deixar-se influir pels moviments culturals europeus, fins a l'arribada del romànic.
L'arquitectura romànica es va estendre a Espanya per tota la meitat nord arribant fins al riu Tajo, en plena època de Reconquesta i repoblació, que va afavorir en gran manera el seu desenvolupament. Va entrar primerencament en primer lloc per terres catalanes dels comtats de la Marca Hispànica on va desenvolupar el seu primer romànic i es va estendre per la resta amb l'ajuda del Camí de Santiago i dels monestirs benedictinos. Va deixar la seva petjada especialment en edificis religiosos (catedrals, esglésies, monestirs, claustres, ermites…) que són els que han arribat al segle xxi millor o pitjor conservats, però es van construir també en aquest estil els monuments civils corresponents a la seva època, encara que d'aquests últims es conserven bastants menys (ponts, palaus, castells, muralles i torres).