Visió perifèrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La visió perifèrica o visió tangencial és una part de la percepció visual que ocorre fora del centre de l'acte visual. La visió perifèrica es forma fora de la màcula, en la perifèria de la retina. És un tipus de visió poc rica en detalls, on l'individu percep la presència d'objectes i moviments, però sense nitidesa, gairebé desenfocats. Això passa perquè la llum incideix en els ulls només de forma rectilínia front als nostres ulls i allò que està al voltant apareix desenfocat.
Hi ha un ampli conjunt de punts no-centrals en el camp de visió que s'inclouen en la noció de visió perifèrica.
Contràriament a la visió fòveal en la qual l'ull s'atura (durant 200 a 400 mil·lisegons) sobre un punt de fixació per obtenir els detalls amb alt poder de resolució, la visió perifèrica proporciona impressions globals, comprimides i deformades dels camp de visió total.
La visió perifèrica proporciona fins a 100 imatges per segon (en lloc de les 3 a 4 en el cas de la visió foveal).
Ella permet la percepció ultraràpida dels moviments, fins i tot de nit (visió escotòpica).
La seva capacitat de detectar els moviment augmenta cap a la perifèria extrema.
La visió perifèrica cobreix més del 99% del camp de visió i disposa del 50% del nervi òpitic i delcòrtx visual.