Zoè Ducas - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Zoè Ducas.

Zoè Ducas

De Viquipèdia

Infotaula de personaZoè Ducas
Biografia
Naixement1062 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 agost 1136 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Família
FamíliaDucas Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdrià Comnè Modifica el valor a Wikidata
ParesConstantí X Ducas Modifica el valor a Wikidata i Eudòcia Macrembolites Modifica el valor a Wikidata
GermansMiquel VII Ducas, Andrònic Ducas, Constantí Ducas, Anna Ducas, Teodora Ducas Selvo, Nicèfor Diògenes i Lleó Diògenes Modifica el valor a Wikidata
ParentsConstantí Diògenes (germanastre)
Joan Comnè (sogre)
Anna Dalassè (sogra)
Aleix I Comnè (germà de l'espòs) Modifica el valor a Wikidata

Zoè Ducas (1062 – abans del 1136) fou una princesa romana d'Orient, filla de l'emperador Constantí X Ducas i germana de l'emperador Miquel VII Ducas.

Zoè nasqué a Constantinoble el 1062. Era la filla petita de Constantí X i l'emperadriu Eudòcia Macrembolites. Com que havia nascut en la sala de pòrfir del palau imperial, era coneguda com a porfirogènita. En la seva crònica, Nicèfor Brienni relata que el seu germà Constanci volia que es casés amb Aleix Comnè i, per tant, s'oposava al matrimoni d'Aleix amb Irene Ducas.[1] A l'Alexíada, Anna Comnè suggereix que l'emperadriu Eudòcia tenia pensat casar Zoè amb l'emperador Nicèfor III Botaniates després del seu ascens al tron el 1078, però finalment fou promesa a Nicèfor Sinadè, nebot de Nicèfor III, que l'emperador tenia previst designar com a hereu. Tanmateix, aquest matrimoni tampoc no es produí, car Nicèfor caigué en combat contra els normands de Robert Guiscard a la batalla de Dirraqui el 18 d'octubre del 1081. Finalment, aquell mateix any Zoè ja és mencionada com a muller d'Adrià Comnè, germà del nou emperador Aleix I. El marit de Zoè era protosebast i domèstic de les escoles.

Zoè és anomenada Anna en un poema sobre els avantpassats de Jordi Paleòleg, cosa que suggereix que cap al final de la seva vida seguí l'exemple del seu marit i es féu monja. Segons alguns estudiosos, Adrià i Zoè són esmentats pels seus noms monàstics, Joan i Anna, en una tomba de l'Església de la Beatíssima Mare de Déu de Constantinoble, que els menciona a ells i als seus fills com a donants a l'església. El matrimoni tingué diversos fills:

  • Eudòcia Comnè, casada amb Aleix Tarcaniotes
  • Andrònic Comnè, casat amb Eudòcia Ducas
  • Aleix Comnè, casat amb Irene Sinadè
  • Adrià Comnè

En el recordatori de la família de l'emperadriu Irene, inclòs al tipikon del Monestir de Crist Filantrop, es dóna el 29 d'agost com a data de la mort de Zoè.[2] Un tipikon del Monestir del Pantocràtor menciona Zoè com a muller del gran domèstic i tia de l'emperador Joan II Comnè.[3][4] Se'n desconeix l'any de la mort, tot i que devia ser abans del 1136.

Referències

  1. Brienni, N. «Istorítxeskie zapiski (976 – 1087)» (en rus). Vostótxnaia Literatura. [Consulta: 30 maig 2018].
  2. Kurupu i Vannier, 2005, p. 67 i 68.
  3. Gautier, 1969, p. 253.
  4. Gautier, 1974, p. 42.

Bibliografia

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Zoè Ducas
Listen to this article