Antartida
continent / From Wikipedia, the free encyclopedia
Antartida ò l’Antartic es lo continent pus meridionau de la Tèrra. Situat a l'entorn dau Pòl Sud, es enviroutat per l'Ocean Antartic e per lei mars de Ross e de Weddell. Son nom es d'origina grèga e significa « opposaut a l'Artic ». Postulada tre l'Antiquitat, son existéncia foguèt pas demostrada avans 1820 en causa dei perilhs fòrça importants de la navegacion dins lei mars australas.
Superfícia (Totala)
|
14.000.000 km2 280.000 km2 13.720.000 km2 |
---|---|
Populacion (permanenta) (non permanenta) |
7na cap ≈1.000 |
Territòris dependents | Illa Bouvet; Territòris Franceses del Sud; Illas Heard e McDonald; Georgia del Sud |
Reclamacions territorialas oficialas | Tractat Antartic; Tèrra d'Adelia; Territòri Antartic Chilen; Antartida Argentina; Territòri Antartic Australian; Territòri Antartic Britanic; Tèrra de la rèina Maud; Illa Pèire I|; Dependéncia Ross |
Reclamacions territorialas non oficialas | Antartida Brasilièra |
Sens reclamacion territoriala | Antartida centrala, Tèrra de Marie Byrd |
Se reservan lo dreit de reclamar | Russia ; Estats Units d'America |
Zona orària | Cap UTC-3 (solament en Tèrra de Graham) |
Internet domeni de primièr nivèl | .aq |
Còdi Telefonic | Dependent del país d'origina de cada basa |
Antartida
Aquesta mapa utiliza una projeccion azimutala ortografica, gaireben d'aspècte polar. Lo Pòl Sud es aproximadament al centre, ont las linhas longitudinalas convergisson.
A una superficia de 14 milions de quilomètres carrats qu'es quasi totalament cubèrta per un jaç fòrça espés de glaç. Continent pus freg de la planeta, es un desèrt gelat onte lei precipitacions son feblas, especialament dins lei regions interioras. I existís pas de populacions indigènas mai dempuei lo sègle XX, de pichonei populacions umanas permanentas son installadas dins de basas scientificas. La fauna e la flòra son principalament concentradas dins lei regions maritimas e son fòrça despendentas de la mar (aucèus marins, mamifèrs marins, crustacèus... etc.). D'efiech, la vegetacion terrèstra es limitada a de liquens ò de mossas.
Après sa descubèrta en 1820, l'Antartic suscitèt gaire d'interès fins a la fin dau sègle XIX. Puei, venguèt l'objècte de plusors expedicions d'exploracion e de recèrca. Lo Pòl Sud foguèt agantat per lo premier còp en 1911. En 1959, lei principalei poissanças mondialas e lei país vesins dau continent austrau signèron lo Tractat d'Antartida que donèt un estatut particular a la region. Completat en 1991, aqueu tractat enebís leis activitats militaras e l'esplecha dei ressorsas minieras, gela lei revendicacions territòrialas e donan la prioritat ais activitats de recèrca scientifica. En 2016, 53 estats l'avián signat e ratificat.