Mitologia chinesa
From Wikipedia, the free encyclopedia
La mitologia chinesa es l'ensems dels relats fantastics eissits de la cultura de la China antica. Fòrça de las siás legendas an luòc pendent lo periòde dels tres augusts e cinc emperaires. Malgrat l'influéncia de la civilizacion japonesa anciana, una granda part de la mitologia chinesa es unica. La mitologia chinesa se coneis mercé a de tèxtes que datan essencialament de la dinastia An. E mai qu'ajan mai de 2000 ans d'antiquitat, aqueles escrits se classifican coma "recents". De mai, foguèron redigits per de dòctes que reïnterpretèron de còps la mitologia d'acòrd amb las siás concepcions filosoficas. D'aquela manièra transformèron los dieus mai importants en sobeirans vertuoses, que regnavan en los temps ancians. Associèron tanben los sieus dieus amb las cinc direccions (los quatre ponches cardinals e lo centre) segon una cosmologia elaborada pendent l'Antiquitat primairenca. Se pòt aver una idèa de çò qu'èra la mitologia chinesa "originala" en la comparant amb los relats d'autres pòbles de l'Extrèm Orient. En espandir aquela comparason a tota Eurasia, se pòt apreciar qu'una granda part d'aquela mitologia es d'origina indoeuropèa. Aital doncas, possedís de semblanças totalament estonantas amb las mitologias germanica, grèga e eslava. Aiçò es degut a l'invasion de China per un pòble indoeuropèu, los tocaris, fa mai de 3000 ans.