Reiaume de Wessex
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo Reiaume de Wessex foguèt un reiaume fondat per leis anglosaxons dins lo sud-èst d'Anglatèrra entre lei sègles VI e X. s'estendiá sus la part sud-oèst de la Grand Bretanha, entre lei rius Dumnonia a l'oèst, e Mercia au nòrd e lei reiaumes de Kent, de Sussex e d'Essex a l'èst.
Faits en brèu Estatut, Capitala ...
Tampar
Au sègle IX, Wessex foguèt lo darnièr reiaume anglosaxon de resistir ais invasions vikings. Lo rei Alfred lo Grand (871-899) luchèt ambé succès contre eus, e seis eiretièrs capitèron de conquistar leis autrei reiaumes de l'illa e venguèron rèi d'Anglatèrra, per formar lo reiaume d'Anglatèrra, sus loquau l'ostau de Wessex reinèt fins a la mòrt d'Edoard lo Confessor en 1066, pauc avans la conquista normanda.