Bien d'Intrés Cultural u BIC (Bien de Interés Cultural en castellano ) ye una figura churidica d'a Lechislación espanyola ta la protección d'o Patrimonio historico espanyol , en as suyas variants de biens muebles y de biens immuebles.
O Reyal Monesterio de Sant Veturián , refundato por Sancho Lo Mayor , rei de Navarra , s'alza dende o sieglo XI por alto d'A Fueva y Sobrarbe . Ye declarato Bien d'Intrés Cultural dende 2002 .[1]
Santa María d'Iguacel en a Garcipollera (Chacetania ), declarata Bien d'Intrés Cultural .
Casa d'os Morlans de Zaragoza , declarata Bien d'Intrés Cultural .
Ilesia de Sant Crapás de Santa Cruz d'as Serors (Chacetania ), Bien d'Intrés Cultural dende 2004 .
Torre de l'homenache d'o Castiello d'Alcanyiz , en Alcanyiz (Baixo Aragón ), protechita chenericament como Bien d'Intrés Cultural , en estar un castiello .
Anvista aeria d'Uncastiello , Bien d'Intrés Cultural dende 1966 como Conchunto Istorico-Artistico'.
Cartuixa d'os Monegros u Cartuixa de Nuestra Sinyora d'as Fuents (Sarinyena , Monegros , Zaragoza ).
Castiello d'Ayub, en Calatayú (recinto fortificato de Calatayú ), d'on bien lo nombre d'a ciudat.
A Ilesia de Sant Vicent d'a Buerda , d'estilo romanico , declarata Bien d'Intrés Cultural en 2002 .
Anvista d'o castiello de Sibirana , en o termin d'Uncastiello .
Palacio d'os marqueses d'Urriés en Ayerbe .
Casa Lo Torico d'estilo modernista (Teruel , Comunidat de Teruel , provincia de Teruel ).
Casa d'a Villa (La Fraixneda , Matarranya , provincia de Teruel ), edificio d'o sieglo XVI en estilo gotico -renaixentista , protechito legalment dende 2002 con a suya declaración como Bien d'Intrés Cultural .
Casa d'a Villa (Terrién , Sierra d'Albarracín , Teruel ), declarata Bien d'Intrés Cultural en 2002 .
Convento d'o Desierto (Calanda , Baixo Aragón , Teruel ), declarato Bien d'Intrés Cultural .
O castiello de Lobarre (Lobarre , Plana de Uesca , Uesca ), a fortaleza romanica mas important d'a peninsula Iberica .
Interior d'a Ilesia d'a Immaculata Concepción (Linars de Mora , Gúdar-Chabalambre , Teruel ).
Frontera meridional d'a ilesia de Santa María (Uncastiello , Cinco Villas , Zaragoza ).
A ilesia de Nuestra Sinyora d'as Nieus de Miravet de la Sierra.
A Ilesia de Sant Chuan d'os Panez de Zaragoza.
O Puent romanico de Capella sobre o río Isabana , d'estilo romanico .