Ḷḷ
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ḷ (minúscula: ḷ) ye una lletra del alfabetu llatín derivada de la L con una marca diacrítica en forma de puntu inferior. Úsase en delles llingües pa representar varios soníos.
- N'asturllionés, úsense dos (el dígrafu Ḷḷ; minúscula: ḷḷ) pa representar los soníos dialeutales occidentales y centrosureños equivalentes a la ll estándar que representa'l fonema llateral palatal (AFI) /ʎ/), cuasi toos con caráuter africáu, que constitúin soníos únicos nel conxuntu de llingües de la Península ibérica. Ente esti grupu de pronunciaciones dialeutales alcuéntrense, según l'estudiu del catedráticu de Dialeutoloxía Xosé Lluis García Arias,[1] les siguientes:
- [ɖ]: oclusiva retroflexa sonora. Carauterística de la zona d'A Estierna nel conceyu d'Ibias
- [dʐ]: africada retroflexa sonora. Propia de la fala de La Bordinga y del Altu Ayer
- [tʂ]: africada retroflexa sorda. Conceyos d'Ayer, Quirós y otros
- [t͡s]: africada alveolar sorda. Conceyos de Ḷḷena, sur de Mieres y otros.
Antiguamente, esti grupu de soníos yera representáu por lh (el sistema d'escritura propuestu por Fernán Coronas), ts o ŝ. Esti grafema emplégase namái en testos dialeutales y na toponimia. Poles dificultaes d'usar esti grafema en testos dixitales úsase'l símbolu non-diacríticu l.l (mayúscula: L.l).