Acrópolis d'Atenes
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Acrópolis d'Atenes (Η Ακρόπολη των Αθηνών en griegu) puede considerase la más representativa de les acrópolis griegues. L'acrópolis yera, lliteralmente, la ciudá alta.[1] (ἄκρο- 'visu, estremu, punta', πόλις 'ciudá) y taba presente na mayoría de les ciudaes griegues, con una doble función: defensiva y como sede de los principales llugares de cultu.[2] La d'Atenes ta asitiada sobre un visu, que s'alza 156 metros sobre'l nivel de mar. Tamién ye conocida como Cecropia n'honor del llexendariu home-culiebra, Cécrope, el primer rei ateniense.[3]
Patrimoniu de la Humanidá — UNESCO | |
---|---|
Vista de l'Acrópolis. | |
Llugar | Grecia |
Criterios | Cultural: i, ii, iii, iv, vi |
Referencia | 404 |
Inscripción | 1986 (X Sesión) |
Área | Europa y América del Norte |
La entrada a l'Acrópolis realizar por una gran puerta llamada los Propileos. Al so llau derechu y frontal atopa'l Templu de Atenea Niké. Una gran estatua de bronce d'Atenea, realizada por Fidias, atopábase orixinariamente nel centru. A la derecha d'onde s'alzaba esta escultura atopa'l Partenón o Templu d'Atenea Partenos (la Virxe). A la izquierda y a la fin de l'Acrópolis ta'l Erecteión, col so célebre stoa o tribuna sostenida por seis cariátides. Na fastera sur de l'Acrópolis atopen los restos d'otros edificios, ente los que destaca un teatru al campu llamáu Teatru de Dioniso, onde estrenaron les sos obres Sófocles, Aristófanes y Tosquilo.[4]
La mayoría de los grandes templos fueron reconstruyíos sol lideralgu de Pericles mientres la Edá Dorada d'Atenes . Mientres el sieglu l'Acrópolis adoptó la so forma definitiva.