Aleksandr Lúriya
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aleksandr Románovich Lúriya (Алекса́ндр Рома́нович Лу́рия) (16 de xunetu de 1902 - 14 d'agostu de 1977), n'ocasiones trescritu como Alexander Luria, foi un neuropsicólogo y médicu rusu. Discípulu de Lev Semiónovich Vygotski, foi unu de los fundadores de la neurociencia cognitiva, parte de la neuropsicoloxía. Cola publicación de los sos dos obres más importantes, L'afasia traumática y Les funciones corticales superiores del home, basaos na so investigación de los casos de firíes cerebrales mientres la Segunda Guerra Mundial, púnxose a la cabeza de la neuropsicoloxía mundial.
Aleksandr Lúriya | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Kazán[1], 3 de xunetu de 1902 (xul.) |
Nacionalidá | Xunión Soviética |
Residencia | Lobachevsky Street (en) |
Muerte | Moscú, 14 d'agostu de 1977[2] (75 años) |
Familia | |
Padre | Román Lúriya |
Estudios | |
Estudios |
Kazan State Medical University (en) 1921) Primer Universidá Estatal Médica de Moscú I.M. Séchenov 1937) |
Nivel d'estudios |
Doctor of Pedagogy Sciences (en) Doctor en ciencias de medicina (es) |
Direutor de tesis | Lev Vygotski |
Direutor de tesis de |
Boris Velichkovsky (es) Vladimir Lubovsky (es) Alexander Meshcheriakov Susanna Rubinstein Evgenia Khomskaya (en) Victor Lebedinsky (en) Yuri Vladimirovich Mikadze (en) |
Llingües falaes | rusu[3] |
Alumnu de | Lev Vygotski |
Profesor de |
Boris Velichkovsky (es) Alexander Meshcheriakov Evgenia Khomskaya (en) Elkhonon Goldberg Oleg Konstantinovitsj Tichomirov |
Oficiu | médicu, psicólogu, special education teacher (en) , antropólogu |
Emplegadores | Universidá Estatal de Moscú |
Premios |
ver
|
Influyencies | Lev Vygotski |
Miembru de |
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos |
La editorial española KRK publicó dos llibros nos que'l neuropsicólogo rellata dos interesantes casos clínicos: Pequeñu llibru d'una gran memoria. La mente d'un mnemonista (Traducción: Lydia Kúper) ISBN 978-84-8367-178-8 y Mundu perdíu y recuperáu. Historia d'una mancadura (Traducción: Joaquín Fernández-Valdés) ISBN 978-84-8367-284-6.