From Wikipedia, the free encyclopedia
Antoni Maria Alcover i Sureda (2 de febreru de 1862, Manacor – 8 de xineru de 1932, Palma) foi un escritor mallorquín modernista, eclesiásticu, llingüísta, folklorista, diseñador de delles ilesies y capielles y publicista. Mui popular nos llamaos Países Catalanes pol so llabor a favor del catalán, foi nomáu «apóstol de la llingua».[10]
Antoni Maria Alcover i Sureda | |||
---|---|---|---|
1911 - 1918 ← Miquel Arcàngel Fargas i Roca - Josep Puig i Cadafalch → | |||
Vida | |||
Nacimientu | Manacor[1], 2 de febreru de 1862[2] | ||
Nacionalidá | España [3] | ||
Muerte | Palma[4], 8 de xineru de 1932[2] (69 años) | ||
Sepultura | cementerio de Manacor (es) | ||
Estudios | |||
Llingües falaes |
catalán[5] castellanu | ||
Oficiu | llingüista, escritor, sacerdote católicu, arquiteutu, romanista, lexicógrafu, autor | ||
Trabayos destacaos |
Diccionari català-valencià-balear (es) Aplec de Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó (es) | ||
Miembru de | Seición Filolóxica del Institutu d'Estudios Catalanes[6] | ||
Seudónimos | Jordi des Racó[7] | ||
Creencies | |||
Relixón |
catolicismu[8] Ilesia Católica[9] | ||
Partíu políticu |
Partido Maurista (es) Partido Integrista (es) | ||
Les principales obres d'Antoni M. Alcover fueron el Diccionariu catalán-valencianu-balear, Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, La flexió verbal en els dialectes catalans y la direición y financiamientu de l'Edició de les Obres de Ramon Llull.
Nació en Santa Cirga, finca asitiada ente Manacor y Porto Cristu, fíu de llabradores acomodaos. N'estudiando llatín y cultura clásica treslladóse, a los 15 años a Palma pa estudiar nel so seminariu. Bien rápido diose a conocer como polemista intransixente, yá que'l so calter reciu facíalu intervenir en furiosos discutinios.
La so vocación lliteraria espertóse primero n'español, y de magar 1879 en catalán. A partir d'ehí empecipió la xera de recoyer nel catalán coloquial de Mallorca les fábules, qu'empezó a publicar el 1880 col seudónimu de "Jordi d'es Racó". La primer fábula apaez na revista La inorancia. En 1885 publica Contarelles, un compilatoriu de narraciones de tema popular. El 1886 foi ordenáu presbíteru. Foi vicariu de la parroquia de Manacor, y en 1888 llogró la cátedra d'Historia Eclesiástica del Seminariu. Más palantre aportaría a Vicariu Xeneral y Canónigu del Llar de Mallorca.
En 1906, por iniciativa de so, y baxo la so presidencia celebró'l Primer Congresu Internacional de la Llingua Catalana. Cuando se constituyó la Seición Filolóxica del Institutu d'Estudios Catalanes foi nomáu presidente. Por cuenta de la xabaz engarradiella que caltuvo colos miembros del Institutu, esta rellación terminó llueu.
La so obra magna foi'l Diccionariu Catalán-Valencianu-Balear, que nun vio termináu, y qu'acabó'l so collaborador Francesc de Borja Moll.
Ente otros, tuvo'l cargu de corresponsal de l'Academia de Bones Lletres de Barcelona y caltenedor de los Xuegos Florales de Barcelona.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.