From Wikipedia, the free encyclopedia
Les armes de destrucción masiva (ADM) (n'inglés: WMD, weapons of mass destruction) son armes capaces d'esaniciar a un númberu bien alzáu de persones de manera indiscriminada y causar grandes daños económicos y medioambientales. Considérense armes de destrucción masiva les nucleares, biolóxiques y químiques.
La espresión foi acuñada en 1937, referíase más bien al bombardéu aereu per parte de la Luftwaffe nazi en sofitu del exércitu subleváu na Guerra Civil Española, siendo'l casu más conocíu'l de Gernika y los bombardeos sobre Barcelona, que constitúin les primeres poblaciones bombardiaes nuna guerra por aciu esti tipu d'ataque. L'usu actual d'esta espresión como sinónimu d'armes nucleares, biolóxiques o químiques foi creáu na resolución 687 de Naciones Xuníes en 1991. Esti resolución referir a l'amenaza que toles armes de destrucción masiva suponen pa la paz y seguridá», y menta en particular les nucleares, biolóxiques y químiques, según los trés trataos relevantes:
L'usu d'esta espresión ye motivu de discutiniu. Popularizóse sobremanera mientres la crisis de desarme iraquín en 2002. La supuesta posesión d'armamentu químicu per parte del réxime iraquín constituyó una de les principales razones[1] y la más sopelexada causa pa xustificar la invasión d'Iraq de 2003 per parte de los Estaos Xuníos.
A pesar del consensu nos trés tipos d'armes antes citaos, esisten otru tipu d'armes llargamente condergaes pola comunidá internacional, capaces de causar víctimes colaterales en gran númberu. Ente esti tipu d'otres armes taríen:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.