Artículu I de la Constitución de los Estaos Xuníos
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Artículu I de la Constitución de los Estaos Xuníos, que la so fecha d'aprobación data de 1788, declara l'establecimientu del poder llexislativu del Gobiernu Federal de los Estaos Xuníos, representáu pol Congresu, qu'inclúi una Cámara de los Representantes y un Senáu. El mesmu artículu establez el métodu d'eleición y los requisitos de los miembros de cada cámara. Amás, espón el procedimientu llexislativu y numbera les atribuciones concedíes al poder llexislativu. A lo último, establez llendes a los poderes federales y a cada Estáu miembru.
Tipu | artículo constitucional (es) |
---|---|
Tema | Congresu de los Estaos Xuníos, Cámara de Representantes de los Estaos Xuníos y Senáu de los Estaos Xuníos |
Serie | |
Parte de | Constitución de los Estaos Xuníos |
Testu completu | |
Los trés primeros artículos de la Constitución traten, respeutivamente, cada unu de los trés poderes del Gobiernu federal. El llexislativu vien establecíu nel primer artículu, l'executivu nel segundu y el xudicial nel terceru.
L'Artículu I ye'l más estensu de los siete artículos que conformen el testu constitucional orixinal. A diferencia del restu del articuláu, les enmiendes al Artículu I tán acutaes de forma esplícita pola Constitución. Por casu, nenguna enmienda anterior a 1808 podía afectar a la primera o a la cuarta clausa de la seición novena. La primer clausa torgaba que'l Congresu prohibiera'l comerciu d'esclavos hasta 1808; la cuarta torgaba cualquier tipu d'impuestu direutu que nun fuera partíu ente los distintos Estaos, d'alcuerdu a la so población. Amás, la Constitución esclúi la posibilidá que'l Congresu quite a un Estáu de cuntar con una representación equitativa nel Senáu, ensin el consentimientu de dichu Estáu.