Arthur Schopenhauer
From Wikipedia, the free encyclopedia
Arthur Schopenhauer (22 de febreru de 1788, Gdańsk – 21 de setiembre de 1860, Frankfurt del Main) foi un filósofu alemán. El so pensamientu caracterízase pol irracionalismu y el pesimismu. La so obra más importante ye Die Welt als Wille und Vorstellung (El mundu comu voluntá y representación), na que carauteriza'l mundiu de los fenómenos como'l resultáu d'un deséu metafísicu insaciable.
Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Arthur Schopenhauer | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Gdańsk[1], 22 de febreru de 1788[2] |
Nacionalidá | Reinu de Prusia |
Residencia |
Gdańsk Hamburgu Frankfurt del Main |
Muerte | Frankfurt del Main[3], 21 de setiembre de 1860[4] (72 años) |
Sepultura | cementerio principal de Frankfurt (es) |
Causa de la muerte | insuficiencia respiratoria |
Familia | |
Padre | Heinrich Floris Schopenhauer |
Madre | Johanna Schopenhauer |
Casáu con | ensin valor |
Hermanos/es | Adele Schopenhauer (es) |
Estudios | |
Estudios |
Ernestinum Gotha (en) Universidá de Göttingen (1809 - Universidá Humboldt de Berlín (1811 - |
Nivel d'estudios | Philosophiæ doctor |
Llingües falaes |
alemán[5] francés |
Oficiu | profesor universitariu, filósofu, escritor, musicólogu, traductor |
Emplegadores |
Universidá de Berlín Universidá Humboldt de Berlín |
Trabayos destacaos |
El mundo como voluntad y representación (es) Parerga y paralipómena (es) |
Influyencies | Platón, John Locke, Baruch Spinoza, David Hume, Immanuel Kant y Johann Wolfgang von Goethe |
Movimientu | irracionalismo (es) |
Instrumentu musical | flauta |
Creencies | |
Relixón | ateísmu |
Zarrar