Augustin Louis Cauchy
matemáticu francés / From Wikipedia, the free encyclopedia
Augustin Louis Cauchy (21 d'agostu de 1789, París – 23 de mayu de 1857, Sceaux) foi un matemáticu francés, miembru de l'Academia de Ciencies de Francia y profesor na Escuela politéunica.
Augustin Louis Cauchy | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | París[1], 21 d'agostu de 1789[2] |
Nacionalidá | Francia |
Muerte | Sceaux[3], 23 de mayu de 1857[4] (67 años) |
Familia | |
Padre | Louis François Cauchy |
Madre | Marie-Madeleine Desestre |
Casáu con | Aloise de Bure (en) |
Hermanos/es |
Eugène Cauchy[5]
|
Estudios | |
Estudios |
École nationale des ponts et chaussées Lycée Henri IV (es) Escuela Politéunica |
Direutor de tesis de |
Víktor Buniakovski (es) Mijaíl Ostrogradski (es) |
Llingües falaes | francés[6] |
Profesor de | Auguste Comte |
Oficiu | matemáticu, inxenieru, físicu, profesor universitariu |
Llugares de trabayu | Turín y París |
Emplegadores |
Universidá de París Universidá de Turín |
Trabayos destacaos | list of things named after Augustin-Louis Cauchy (en) |
Premios |
ver
|
Influyencies | Bernard Bolzano |
Miembru de |
Royal Society Société Philomatique de Paris (es) Real Academia de les Ciencies de Suecia Academia Francesa de les Ciencies Academia de Ciencias de Gotinga (es) Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia de Ciencies de Rusia Academia Prusiana de les Ciencies Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL |
Creencies | |
Relixón | Ilesia Católica |
Cauchy foi unu de los matemáticos más prolíficos de tolos tiempos, namái superáu por Leonhard Euler, Paul Erdős y Arthur Cayley con cerca de 800 publicaciones y siete trabayos; la so investigación cubre'l conxuntu d'árees matemátiques de la dómina. Foi pioneru n'analís onde se-y debe la introducción de les funciones holomorfas, los criterios de converxencia de series y les series de potencies. Los sos trabayos sobre permutaciones fueron precursores de la teoría de grupos, contribuyendo de manera medular al so desarrollu. En óptica atribúyense-y trabayos sobre la espardimientu d'ondes electromagnétiques.