Califatu fatimín
From Wikipedia, the free encyclopedia
El califatu fatimí (tamién califatu d'Exiptu[1] o Imperiu fatimí; árabe: الفاطميون al-Fāṭimiyyūn)[2] foi'l cuartu califatu islámicu, l'únicu xiín de tola historia —ismailita, concretamente—.[1] Apoderó'l norte d'África del añu 909 al 1171. Primeramente establecida en Tunicia, la dinastía controló la mariña mediterránea d'África y convirtió Exiptu nel centru del so califatu na segunda metá del sieglu x. Nel so apoxéu, el califatu incluyía, amás d'Exiptu, parte del Magreb, Sudán, Sicilia, el Llevante mediterraneu y la rexón de Hiyaz.
Datos rápidos Alministración, Capital ...
| ||||
---|---|---|---|---|
Califatu | ||||
| ||||
Alministración | ||||
Capital |
Mahdía (de 909 a 948) Al-Mansuriya (es) (de 948 a 973) El Cairu (de 973 a 1171) | |||
Llingües oficiales | árabe | |||
Xeografía | ||||
Superficie | 9100000 km² | |||
Demografía | ||||
Economía | ||||
Moneda | Dinar y dírham (es) | |||
Zarrar