Calvià
conceyu de les Islles Baleares, España / From Wikipedia, the free encyclopedia
Calvià ye un conceyu español de la provincia y comunidá autónoma de les Islles Baleares.[2] Asítiase na parte occidental de la islla de Mallorca, xunto a la sierra de Tramontana, y estiéndese hasta la sierra de Na Burguesa.[3] El so capital municipal ye la villa de Calviá, Calvià Vila en catalán,[4]de la que deriva'l nome del conceyu.
Calvià | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Islles Baleares | ||
Islla | Mallorca | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Nome oficial | Calvià (ca)[1] | ||
Códigu postal |
07184 , 07160 , 07180 , 07181 , 07183 y 07196 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 39°34′00″N 2°31′00″E | ||
Superficie | 145.02 km² | ||
Altitú | 154 m | ||
Llenda con | Andratx, Estellenchs, Puigpunyent y Palma | ||
Demografía | |||
Población |
53 162 hab. (2023) - 25 395 homes (2019) - 25 164 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
5.81% de Mallorca 100% de Islles Baleares 0.11% de España | ||
Densidá | 366,58 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
calvia.com | |||
Tien una superficie averada de 145 km². Llinda pel norte col conceyu de Puigpunyent y col d'Estellenchs (Estellencs), pel este col de Palma de Mallorca (Palma), pel oeste col d'Andraitx (Andratx) y pel sur col mar Mediterraneu.
En 2011, cuntaba con un censu de 52 451[5] habitantes, de los cualos 18 046 yeren estranxeros. Anguaño, ye'l segundu conceyu en númberu d'habitantes de tol archipiélagu balear, siendo superáu namái pola capital, Palma. La so población ta tremada polos distintos nucleu urbanos creaos a raigañu del desenvolvimientu turístico y urbanístico del sieglu XX.
Con una ufierta hotelera de 230 establecimientos, ente hoteles de luxu y cases rurales, puertos deportivos, campos de golf, academies de tenis, zones pa practicar senderismu y una pista d'atletismu, ye'l conceyu turísticu de mayor importancia de la islla, y el cuartu conceyu d'España en númberu de pernoctaciones (INE 2009).[6]
La xesta histórica que con mayor relevancia marcó la cultura y tradiciones locales respectu al resto de Mallorca, consiste nel desembarcu en Santa Ponsa el 10 de setiembre de 1229 del rei Xaime I d'Aragón para conquistar la islla a los musulmanes que llegaren nel añu 903.[7]
En 1285, mientres el reináu de Xaime II de Mallorca nació como villa, pero yá cuntaba dende 1248 cola so propia ilesia parroquial, Sante Ihoannes Caviano, dedicada a San Xuan, de la que se cree provién el corderu del so escudu d'armes.[8] A pesar de la popularidá y usu del so escudu llocalmente, nun cunta con bandera dalguna.