El departamentu L'Antártida Arxentina (departamentu Sector Antárticu Arxentín hasta'l 27 d'ochobre de 2017) ye una de los cinco[1] subdivisiones territoriales de la provincia de Tierra del Fueu, L'Antártida ya Islles del Atlánticu Sur na República Arxentina. Ta conformáu por toles tierres y barreres de xelu asitiaes dientro del sector de L'Antártida entendíu ente los meridianos 25°O y 74°O, el paralelu 60°S y el polu sur.[2] Tien 964 847 km², siendo'l mayor departamentu de la provincia.[3]

Datos rápidos 'Antártida Arxentina, Alministración ...
Departamentu L'Antártida Arxentina
Alministración
PaísBandera d'Arxentina Arxentina
Provincia[[d:Special:EntityPage/Q44832|10px
Tipu d'entidá departamentu d'Arxentina
Xeografía
Coordenaes 75°00′S 49°30′W
Thumb
Superficie 964847 km²
Demografía
Población 213 hab. (2010)
Densidá 0 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata
Zarrar

El 27 d'ochobre de 2017​ por llei de la Llexislatura de la provincia de Tierra del Fueu[4] foi derogáu'l decretu territorial 149/70 que creó'l departamentu col nome de departamentu Sector Antárticu Arxentín, renombrándolo como departamentu L'Antártida Arxentina ya incluyendo dientro del mesmu a les islles Orkney del Sur qu'hasta entós formaben parte del departamento Islles del Atlánticu Sur.

Dende la entrada a valir del Tratáu Antárticu el 23 de xunu de 1961 tola área que depués pasó a ser el departamentu quedó so la so xurisdicción, polo que l'exerciciu d'actos soberanos arxentinos facer ensin perxuiciu de los derechos exercíos per otros países firmantes del tratáu. La totalidá del territoriu ye reclamada pol Reinu Xuníu como parte del Territoriu Antárticu Británicu, y el sector occidental dende'l meridianu 53° O ye reclamáu por Chile como parte del Territoriu Chilenu Antárticu.

Historia

Arxentina realizó na isla Decepción la so toma de posesión formal del territoriu continental antárticu'l 8 de payares de 1942, por aciu l'allugamientu d'un cilindru que contenía una acta y una bandera arxentina dexaos ellí por una espedición al mandu del capitán de fragata Alberto J. Oddera.[5]

El 7 d'abril de 1948 por decretu nᵘ9905 establecióse la dependencia política-alministrativa del Sector Antárticu Arxentín del gobernador marítimu del entós Territoriu Nacional de Tierra del Fueu.

Art. 1. Establezse que la xurisdicción de l'autoridá del Gobernador Marítimu del Territoriu Nacional de Tierra del Fueu, entiende tamién los territorios nacionales del sector antárticu y de les islles del Atlánticu non explícitamente entendíes dientro de la xurisdicción d'otra autoridá de la Nación.

En 1957 afitáronse llegalmente les llendes de les árees territoriales de L'Antártida sobre les qu'Arxentina reclama soberanía, incorporándose dichos territorios al departamento Isla de los Estaos del Territoriu Nacional de Tierra del Fueu.[6]

Na campaña antártica arxentina de 1958-1959 l'ARA Bahía Aguirre viaxó'l gobernador del Territoriu Nacional de Tierra del Fueu, pa poner en funciones al primer delegáu antárticu del gobiernu fueguino, el capitán de corbeta Rodolfo C. Castorina, xefe del Destacamento Naval Decepción.

El 8 d'abril de 1970 el gobernador de Tierra del Fueu dictó'l decretu Nᵘ149 creando cuatro departamentos, ente ellos el departamentu Sector Antárticu Arxentín:[7]

Departamentu Sector Antárticu Arxentín:

Norte: paralelu 60°
Sur: Polu Sur
Este: meridianu 25°

Oeste: meridianu 74°. Exclúyense d'esti sector les islles Orkney por incorporase al Departamentu Islles del Atlánticu Sud.

El decretu nun designó nenguna población cabecera pal departamentu.

El 26 d'abril de 1990 foi sancionada la llei nacional nᵘ23775 que creó la provincia de Tierra del Fueu, L'Antártida ya Islles del Atlánticu Sur, qu'espresa nel so artículu 2º: «No que se refier a L'Antártida, Malvines, Xeorxa del Sur, Sandwich del Sur y demás islles subantártiques, la nueva provincia queda suxeta a los trataos con potencies estranxeres que celebre'l gobiernu federal, pa que la so ratificación nun va ser necesariu consultar al gobiernu provincial».

El 4 de xunetu de 1996 la Llexislatura de la provincia de Tierra del Fueu sancionó la llei nᵘ307 de Política Antártica Provincial, que definió los lineamientos xenerales de l'aición del gobiernu provincial al respective de L'Antártida, y creó la Comisión Provincial del Antárticu, que la so función primaria ye la d'asesorar al gobernador sobre la implementación de les estratexes, polítiques y aiciones a desenvolver, tendientes a consolidar la participación provincial na temática antártica.[8] El 4 de setiembre de 2003 foi sancionada la llei Nᵘ585 que remplazó a la llei Nᵘ307. Foi promulgada'l 24 de setiembre y publicada nel boletín oficial provincial el 8 d'ochobre del mesmu añu.

Por esta llei'l Gobiernu fueguino diose facultaes pa «operar instalaciones nel territoriu antárticu, n'alcuerdu o a solicitú de l'autoridá competente nacional y sol marcu del Sistema del Tratáu Antárticu», «entamar, promover o sofitar espediciones de calter científiques o téuniques», y «entamar, promover o sofitar canales educatives pa la formación, capacitación y/o especialización de recursos humanos empobináu a les actividaes que se realicen nel ámbitu antárticu».[9]

En 2015 el Gobiernu de Tierra del Fueu unvió a la llexislatura provincial una propuesta pa modificar les llendes departamentales de la provincia col fin de «contribuyir a la soberanía territorial de la Nación». La iniciativa foi impulsada pol Conseyu Asesor Observatoriu Cuestión Malvines y establez la división política de la provincia en cuatro departamentos. Nesta propuesta les islles Orkney del Sur pasaríen a ser parte del departamentu L'Antártida Arxentina, pero sicasí, la propuesta nun foi aprobada pola llexislatura.[10]

Departamentu L'Antártida Arxentina

- Norte: Paralelu 60° Sur.
- Sur: Polu Sur.
- Este: Meridianu de 25° Oeste.

- Oeste: Meridianu de 74° Oeste.

El 27 d'ochobre de 2017 foi sancionada una llei, qu'amás de crear el departamentu Tolhuin, camudó'l nome del departamentu Sector Antárticu Arxentín pol de departamentu L'Antártida Arxentina ya incluyó-y les islles Orkney del Sur.[11]

5. DEPARTAMENTU L'ANTÁRTIDA ARXENTINA:
Norte: Paralelu 60° sur.
Sur: Polu sur.
Este: Meridianu de 25° oeste.
Oeste: Meridianu de 74° oeste.
Tolos valores xeodésicos tán espresaos nel marcu de referencia oficial del país, POSGAR' 07.[12]

Demografía

Thumb
Alumnos y docentes de la escuela de la base Esperanza en 2011.

En tola Tierra de San Martín y contorna, la población nes bases permanentes de distintos países llegaba a 469 habitantes y a 1261 pel branu. La siguiente tabla amuesa la población arxentina del departamentu a lo llargo de los años. Los datos provienen solamente de les bases arxentines Marambio, Carlini, Esperanza, San Martín y Belgrano II:[13]

Más información Censu 1991, Censu 2001 ...
Censu 1991Censu 2001Censu 2010
142[14]163[14]213[13]
Zarrar

L'INDEC reportó en 2010 190 habitantes, de los cualos 162 yeren homes y 28, muyeres, habitando en 12 viviendes.[15]

Pa les eleiciones provinciales de 2015, el departamentu cuntó con 6 meses habilitaes y 174 eleutores.[16] Nes eleiciones primaries del mesmu añu el padrón xubió a 281 eleutores.[17][18]

Llocalidaes

Na seición alministrada por Arxentina esisten 67 abellugos arxentinos y 13 bases, alministraes pola Direición Nacional del Antárticu, l'Institutu Antárticu Arxentín y les Fuercies Armaes d'Arxentina. La población añal rexistrar de 213 habitantes nel últimu censu, en branu del 2011 realizar pa les estaciones que trabayen nesa estación.

Más información Llocalidá, Añal ...
LlocalidáAñalBranu
Orkney
Marambio75160
Esperanza66142
Carlini33100
San Martín2020
Belgrano II1919
Brown012
Decepción015
Matienzo015
Primavera08
Cámara0-
Melchior0-
Petrel0-
Total213491
Zarrar

Instalaciones provinciales

Thumb
Oficina antártica d'Ushuaia.

Nel marcu de lo dispuesto poles lleis provinciales nᵘ307 y 585, el gobiernu provincial alministra dende 1997 la Escuela Provincial Nᵘ38 Raúl Ricardo Alfonsín nel Fortín Sarxentu Cabral de la Base Esperanza.[19] Como alministrador, el gobiernu provincial ye l'encargáu de la designación del personal docente.[20]

En 1995 el gobiernu provincial instaló'l abellugu Ona na mariña Fallières y la zona de los glaciares redoma a la base San Martín. La instalación del abellugu formó parte del proyeutu científicu Perito Moreno, lleváu a cabu baxu conveniu robláu col Institutu Antárticu Arxentín y la Universidá de Friburgu d'Alemaña, siendo'l primer establecimientu fueguino en L'Antártida, y construyíu y diseñáu íntegramente en territoriu de la isla Grande de Tierra del Fueu.[21]

En 1992, l'Institutu Fueguino de Turismu del gobiernu provincial creó una Oficina Antártica en Ushuaia p'asistir a los pasaxeros de los cruceros turísticos que visiten el puertu d'Ushuaia antes de partir escontra L'Antártida. Tamién realiza trabayos de monitoreo del tránsitu antártico y distintu actividaes destinaes a ameyorar el manexu de l'actividá turística en L'Antártida.[22]

El restu de les instalaciones antártiques arxentines son alministraes pola Direición Nacional del Antárticu del gobiernu nacional.

Ver tamién

  • Departamentos de la provincia de Tierra del Fueu, L'Antártida ya Islles del Atlánticu Sur

Referencies

Enllaces esternos

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.