Atolón d'Enewetak
From Wikipedia, the free encyclopedia
Enewetak (/ɛˈniːwəˌtɔːk, ˌɛnɪˈwiːtɔːk/; tamién Eniwetok y Eniewetok; en marxalés Ānewetak, [æ̯ænʲee̯ɔ̯ɔ͡ɛɛ̯dˠɑk] o Āne-wātak, [æ̯ænʲee̯-ɒ̯ɒ͡ææ̯dˠɑk]) ye un atolón de 40 islles nel Océanu Pacíficu que pertenez al distritu llexislativu de la cadena Ralik de les Islles Márxal. Tien una superficie terrestre de 5,85 km² y una altitú máxima de 5 m. Esti atolón de coral enzarra una llaguna de 80 km de circunferencia. Ye'l segundu atolón más occidental de la cadena Ralik y ta a unos 305 km al oeste del atolón de Bikini.
Atolón d'Enewetak | |
---|---|
Situación | |
Protectoráu | Nueva Guinea Alemana |
País | Islles Márxal |
Tipu | atolón |
Parte de | Cadena Ralik |
Asitiáu en | Océanu Pacíficu |
Coordenaes | 11°30′00″N 162°20′00″E |
Datos | |
Altitú media | 5 m |
Superficie | 5,85 km² |
Población | 853 y 664 |
Fusu horariu | UTC+12:00 |
Demientres la guerra fría Estaos Xuníos esplotó 43 bombes atómiques. Y ente 1977 y 1980 constuyó na islla de Runit la conocida como Cúpula de Runit (n'inglés Runit Dome) pa depositar tierra y desechos radiactivos. Nes prebes nucleares, cuatro islles del atolón desapaecieron dafechu.