Fuercies Aérees del Exércitu de los Estaos Xuníos
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Fuercies Aérees del Exércitu d'Estaos Xuníos (n'inglés: United States Army Air Forces, USAAF o AAF) fueron l'arma d'aviación militar independiente del Exércitu de los Estaos Xuníos mientres y darréu dempués de la Segunda Guerra Mundial, esta yera la socesora del Cuerpu Aereu del Exércitu de los Estaos Xuníos y foi la precursora direuta de l'actual Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos, y esistió formalmente ente 1941 y 1947. La AAF yera un componente del Exércitu d'Estaos Xuníos, qu'en 1942 foi estremáu funcionalmente por orde executiva en trés fuercies autónomes: les Fuercies Terrestres del Exércitu, los Servicios de Loxística (que nel añu 1943 convertir nes Fuercies de Loxística del Exércitu) y les AAF. Caúna d'estes fuercies tenía un xeneral comandante que dependía direutamente del Xefe d'Estáu Mayor del Exércitu de los Estaos Xuníos.
Fuercies Aérees del Exércitu de los Estaos Xuníos | |
---|---|
Army Air Forces (en) | |
major command of the United States Army (en) | |
Llocalización | |
Sede | Main Navy and Munitions Buildings (en) |
Direición | Estaos Xuníos |
Historia | |
Fundación | 1941 |
Disolución | 18 setiembre 1947 |
Participación empresarial | |
Organización matriz | Departamento de Guerra de Estados Unidos (es) |
Propietariu de | |
Formáu por |
Tactical Air Command (es) Air Force Communications Agency (en) Air Force Logistics Command (es) Air Armament Center (en) Alaskan Air Command (en) |
Bolsa de valores | Cuerpu Aereu del Exércitu de los Estaos Xuníos |
La AAF alministraba tolos componentes de l'aviación militar qu'enantes taben distribuyíos ente Cuerpu Aereu del Exércitu, el Cuartel Xeneral de la Fuercia Aérea y los comandantes d'área de los cuerpos de les fuercies terrestres, y d'esta forma convirtióse na primer organización aérea del Exércitu d'Estaos Xuníos en controlar les sos propies instalaciones y personal de sofitu. Na práutica, la AAF yera virtualmente autónoma al interior del Exércitu. Nel so tamañu máximu la AAF tenía más de 2,4 millones d'homes y muyeres emprestando serviciu y cerca de 80.000 aviones nel añu 1944, y 783 bases doméstiques n'avientu de 1943.[1] Pal Día VE tenía 1,25 millones d'homes aparcaos n'ultramar y operaba más de 1.600 aeródromos nel mundu.[2]
El Cuerpu Aereu convertir nes Fuercies Aérees del Exércitu en xunu de 1941 p'apurrir a l'arma aérea una mayor autonomía cola cual poder espandise en forma más eficiente, y aprovir una estructura pa pasos de comandu adicionales que se riquir pa una fuercia vastamente más grande. Anque otres naciones yá teníen fuercies aérees separaes ya independientes del exércitu o l'armada (tales como los británicos cola Real Fuercia Aérea y los alemanes cola Luftwaffe), la AAF permaneció como una parte del Exércitu d'Estaos Xuníos hasta que la Fuercia Aérea d'Estaos Xuníos foi creada en setiembre de 1947.
Sicasí, na so espansión y la conducción de la guerra, la AAF convertir en muncho más que solo una arma d'una organización más grande. Escontra'l final de la Segunda Guerra Mundial, la AAF pasara a ser virtualmente un serviciu independiente. Por reglamentu y orde executiva, la AAF yera una axencia subordinada del Departamentu de Guerra d'Estaos Xuníos encargáu cola organización, entrenamientu y l'equipamientu de les unidaes de combate, llindáu en responsabilidá a los Estaos Xuníos continentales, como lo yera les Fuercies Terrestres del Exércitu y les Fuercies Loxístiques del Exércitu. En realidá, los Cuarteles Xenerales de la AFF controlaben la conducta en tolos aspeutos de la guerra aérea en tol mundu, determinando la política aérea y la impartición d'órdenes ensin tresmitiles al traviés del Xefe d'Estáu Mayor. Esti contraste ente la teoría y la práutica ye... fundamental pa entender a la AAF.[3]