Idioma irlandés antiguu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Irlandés antiguu (gaélicu irlandés: An tSean-Ghaeilge, gaélicu escocés: an t-Seann Ghàidhlig, gaélicu manés: Shenn Yernish) ye'l nome dau a la forma más antigua del idioma irlandés, o, meyor, les llingües goidélicas, de les que tenemos estensos testos escritos. Entiende dende'l sieglu VI al X, cuando evolucionó al irlandés mediu.
Irlandés antiguu 'An tSean-Ghaeilge' | |
---|---|
Rexón | Irlanda, Escocia y Islla de Man |
Falantes | Llingua muerta |
Familia | Indoeuropéu Celta |
Estatus oficial | |
Oficial en | Nengún país |
Reguláu por | Nun ta reguláu |
Códigos | |
ISO 639-1 | nengún |
ISO 639-2 |
|
ISO 639-3 |
Esiste una forma inda más antigua de la llingua irlandesa conocida como paleoirlandés o irlandés primitivu. Conócense fragmentos d'irlandés primitivu, especialmente nomes personales, poles inscripciones sobre piedra escrites en alfabetu ogam. Estes inscripciones daten de, aproximao, los sieglos IV al VI. L'irlandés primitivu ye una llingua bien próxima al celta común, l'antepasáu de toles llingües céltiques.
L'irlandés antiguu apaez per primer vegada nos márxenes de manuscritos relixosos llatinos del sieglu VI. Un ampliu númberu d'antiguos testos lliterarios irlandeses, a pesar de tar calteníos en manuscritos del periodu del irlandés mediu (como'l Lebor na hUidre y el Llibru de Leinster), caltienen el calter esencial d'irlandés antiguu.
L'irlandés antiguu ye l'antepasáu del irlandés modernu, del gaélicu escocés y del manés (faláu na Islla de Man). Con tou, ye bien distintu d'estos. Polo xeneral, la gramática y los soníos de les llingües modernes son más simples que los del irlandés antiguu.
Los estudios actuales del irlandés antiguu dében-y entá enforma a les obres d'un pequeñu grupu d'activos estudiosos de finales del sieglu XIX y principios del XX, ente ellos Rudolf Thurneysen (1857-1940) y Osborn Bergin (1873-1950). El so obres considérense material imprescindible pa tou estudiosu actual d'esta llingua.