Ígor Stravinski
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ígor Fiódorovich Stravinski (en rusu: Игорь Фёдорович Стравинский; Oranienbaum, 17 de xunu de 1882-Nueva York, 6 d'abril de 1971) foi un compositor y direutor d'orquesta rusu, unu de los músicos más importantes y trescendentes del sieglu XX.
Ígor Stravinski | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Lomonósov (es) [1], 17 de xunu de 1882[2] |
Nacionalidá |
Imperiu Rusu Francia (30 mayu 1934 - [3] Estaos Xuníos (1945 - [3] |
Residencia |
París París Biarritz Niza Nueva York Nueva York Voreppe West Hollywood (es) San Petersburgu Distritu de Morges Suiza Roma |
Muerte | Nueva York[4], 6 d'abril de 1971[5] (88 años) |
Sepultura | cementerio de San Michele (es) [6] |
Causa de la muerte | insuficiencia cardiaca |
Familia | |
Padre | Fiódor Stravinski |
Casáu con |
Yekaterina Stravinski (es) (1906 (Xulianu) – m. 1939) Vera de Bosset (1940 – m. 1971) |
Fíos/es | |
Hermanos/es | Yury Stravinsky |
Pueblu | Q63440281 |
Estudios | |
Estudios |
The Second Saint Petersburg Gymnasium (en) Universidá Estatal de San Petersburgu (1901 - : derechu |
Llingües falaes |
rusu[7] francés[8] inglés[8] |
Alumnu de |
Rimsky-Korsakov Vasily Kalafati (es) |
Oficiu | compositor, direutor d'orquesta, pianista, músicu |
Trabayos destacaos |
La consagración de la primavera (es) Movements for Piano and Orchestra (en) Symphony in E-flat (en) Scherzo fantastique (en) Petrushka (es) El pájaro de fuego (es) |
Premios |
ver
|
Miembru de |
Academia d'Estaos Xuníos de les Artes y les Lletres Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia Bávara de Bellas Artes (es) Real Academia Sueca de Música |
Xéneru artísticu |
ópera Sinfonía Música de cámara Música clásica del sieglu XX |
Instrumentu musical | pianu |
Discográfica |
RCA Victor Columbia Records CBS |
Creencies | |
Relixón | cristianismu ortodoxu |
IMDb | nm0006311 |
La so llarga esistencia —morrió cuando diba cumplir los 89 años— dexólu conocer gran variedá de corrientes musicales. Resulten xustificaes les sos protestes contra quien lo llomaben como un músicu del porvenir: «Ye daqué absurdo. Nun vivo nel pasáu nin nel futuru. Toi nel presente». Nel so presente compunxo una gran cantidá d'obres clásiques encetando dellos estilos como'l primitivismu, el neoclasicismu y el serialismu, pero ye conocíu mundialmente sobremanera por trés obres d'unu de los sos periodos iniciales —el llamáu periodu rusu—: El páxaru de fueu (L'Oiseau de feu, 1910), Petrushka (1911) y La consagración de la primavera (Le sacre du printemps, 1913). Pa munchos, estos ballets clásicos, atrevíos ya innovadores, práuticamente reinventaron el xéneru. Stravinski tamién escribió pa diversos tipos de conxuntos nun ampliu espectru de formes clásiques, dende óperes y sinfoníes a pequeñes pieces pa pianu y obres pa grupos de jazz.
Stravinski tamién algamó fama como pianista y direutor, davezu de les sos propies composiciones. Foi tamién escritor; cola ayuda d'Alexis Roland-Manuel, Stravinski compiló un trabayu teóricu tituláu Poetics of Music (Poética musical), nel cual dixo una famosa frase: «La música ye incapaz d'espresar nada por sigo mesma».[11] Robert Craft tuvo delles entrevistes col compositor, que fueron publicaes como Conversations with Stravinsky.[12]
Esencialmente un rusu cosmopolita, Stravinski foi unu de los compositores y artistes más influyentes de la música del sieglu XX, tanto n'Occidente como na so tierra natal. Foi consideráu pola revista Time como una de les personalidaes más influyentes del sieglu XX.