Islles Shetland del Sur
Les islles Shetland del Sur son un archipiélagu del océanu Glacial Antárticu, asitiáu a unos 120 km de distancia de les mariñes de la península Antártica. From Wikipedia, the free encyclopedia
Les islles Shetland del Sur son un archipiélagu del océanu Glacial Antárticu, asitiáu a unos 120 km de distancia de les mariñes de la península Antártica. From Wikipedia, the free encyclopedia
Les islles Shetland del Sur son un archipiélagu del océanu Glacial Antárticu asitiáu a unos 120 km de distancia de les mariñes de la península Antártica, al sur del continente americanu, ente'l pasu Drake pel norte y l'estrechu de Bransfield pel sur. Entienden un total de 3687 km². El puntu más altu ye'l monte Irving, con 2300 msnm alcontráu na islla Clarense.
Islles Shetland del Sur | |
---|---|
Situación | |
Condominio (es) | Rexón del Tratáu Antárticu |
Tipu | archipiélagu |
Asitiáu en | Océanu Glacial Antárticu |
Coordenaes | 62°S 58°W |
Datos | |
Altitú media | 2300 m |
Puntu más altu | Monte Irving (es) |
Superficie | 3687 km² |
Población | 500 |
Noamáu por | Islles Xetland |
En 1818 Juan Pedro de Aguirre pidió permisu al gobiernu arxentín pa pescar nes islles cercanes al polu sur, qu'él llamaba Decepción; nun hai constancia de qu'haya efeutivamente llegáu a visitales, o que llegara específicamente a les Islles Shetland. En 1819 l'inglés William Smith columbrar y bautizó sol so actual nome. Nun segundu viaxe desembarcó per primer vegada nel archipiélagu, na islla Rey Jorge, bautizándola n'honor al rei Jorge III d'Inglaterra.
Los trés reclamaciones tán suxetes a les disposiciones del Tratáu Antárticu.
L'archipiélagu ta formáu por once islles principales y otres menores, que formen dos grupos insulares:
El 80% de la superficie del archipiélagu ta ocupada por glaciares.
Les Shetland del Sur cunten con una gran diversidá d'especies afeches a la vida n'ambientes fríos y condiciones estremes. Ente la fauna que puebla esti archipiélagu, pueden resaltase les distintes especies de pingüinos: el pingüín barbijo o antárticu (Pygoscelis antarctica), pingüín de Adelia (Pygoscelis adeliae), pingüín papúa antárticu (Pygoscelis papua ellsworthi) y pingüín de moñu anaranxáu (Eudyptes chrysolophus).
Esisten otres especies que viven nel archipiélagu. Dientro de los mamíferos, destaquen l'elefante marín del sur (Mirounga leonina), el llobu marín antárticu (Arctophoca gazella), y diverses especies de foques, como la foca de weddell (Leptonychotes weddellii), y la foca lleopardu (Hydrurga leptonyx).
Ente les munches aves qu'añeren nes islles cabo mentase a les diverses especies de petreles, el palombu antárticu, y el cágalu subantárticu, una ave predadora que s'alimenta de güevos y críes d'aves, y carroña. Amás, ye posible atopar a la golondrina de mar antártica y a la gavilueta dominicana.
Los fondos marinos de les islles escuenden estrelles de mar, anémonas y moluscos.
Nel archipiélagu hai instalaes 17 bases científiques pertenecientes a 12 países. Diez d'elles atópense na islla Rey Jorge (islla 25 de Mayu). Les principales bases son:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.