Jordi Pujol
políticu español / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jordi Pujol i Soley (9 de xunu de 1930, Barcelona) ye un políticu español d'ideoloxía nacionalista catalana.
Jordi Pujol | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
5 payares 1999 - 23 setiembre 2003 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1999
5 avientu 1995 - 24 agostu 1999 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1995
3 abril 1992 - 26 setiembre 1995 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1992
febreru 1989 - 25 marzu 2012 ← Ramón Trías Fargas (es) - Artur Mas →
16 xunu 1988 - 21 xineru 1992 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1988
17 mayu 1984 - 4 abril 1988 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1984
8 mayu 1980 - 20 avientu 2003 ← Josep Tarradellas (es) - Pasqual Maragall (es) →
10 abril 1980 - 20 marzu 1984 Distritu: Barcelona (es) Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1980
20 marzu 1979 - 12 marzu 1980 - Carles Gasòliba → Distritu: Barcelona Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1979
5 avientu 1977 - 24 abril 1980
1r xunetu 1977 - 2 xineru 1979 Distritu: Barcelona Eleiciones: eleiciones xenerales d'España de 1977
1976 - febreru 1989 ← ensin valor - Miquel Roca (es) →
1961 - | |||||||||||||||||||||||||||
Vida | |||||||||||||||||||||||||||
Nacimientu | Barcelona[1], 9 de xunu de 1930[1] (93 años) | ||||||||||||||||||||||||||
Nacionalidá | España [2] | ||||||||||||||||||||||||||
Residencia |
Barcelona Girona | ||||||||||||||||||||||||||
Llingua materna | castellanu | ||||||||||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||||||||||
Padre | Florenci Pujol | ||||||||||||||||||||||||||
Madre | Maria Soley | ||||||||||||||||||||||||||
Casáu con | Marta Ferrusola Lladós (es) (1956 – )[3] | ||||||||||||||||||||||||||
Fíos/es | |||||||||||||||||||||||||||
Hermanos/es | |||||||||||||||||||||||||||
Familia | |||||||||||||||||||||||||||
Estudios | |||||||||||||||||||||||||||
Estudios |
Acadèmia Pérez Iborra (es) 1945) bachillerato (es) Colegio Alemán de Barcelona (es) (1935 - Universidá de Barcelona (1946 - 1952) doctor en medicina : medicina | ||||||||||||||||||||||||||
Llingües falaes |
castellanu[5] francés italianu[5] catalán[6] alemán[5] inglés[5] | ||||||||||||||||||||||||||
Oficiu | políticu, banqueru | ||||||||||||||||||||||||||
Llugares de trabayu | Madrid, Barcelona y Cataluña | ||||||||||||||||||||||||||
Emplegadores |
Hospital Clínic de Barcelona (1952 – 1953) Laboratoris Fides (es) (1953 – década de 1950) Banca Dorca (es) (1959 – 1960) Banca Catalana (es) (1965 – 1980) | ||||||||||||||||||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||||||||||||||||||
Influyencies | Josep Benet (es) | ||||||||||||||||||||||||||
Miembru de |
Grup Torras i Bages (es) [11] Cristianos Catalanes (CC) (es) Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia (en) | ||||||||||||||||||||||||||
Creencies | |||||||||||||||||||||||||||
Relixón | catolicismu[12] | ||||||||||||||||||||||||||
Partíu políticu | Converxencia Democrática de Cataluña (de 1974 a 2016) | ||||||||||||||||||||||||||
IMDb | nm0700253 | ||||||||||||||||||||||||||
associacioserviol.cat | |||||||||||||||||||||||||||
Ye consideráu unu de los principales líderes del nacionalismu catalán nel postreru terciu del sieglu XX, según xuno de los principales políticos de Cataluña nes últimes décades. Foi'l fundador y primer líder del partíu Converxencia Democrática de Cataluña (CDC) —darréu integráu na federación Convergència i Unió (CiU)—, formación que consiguió llograr una posición hexemónica en Cataluña tres el final de la dictadura franquista. Amás, foi presidente de la Xeneralidá de Cataluña ente 1980 y 2003, cargu que lu llevó a ser unu de los más destacaos políticos a nivel nacional.
Casóse con Marta Ferrusola en 1956, cola que tuvo siete fíos.
Tres la so salida de la Xeneralidá de Cataluña y de la direición de CiU, Pujol #retirar de la primer llinia de la política. Sicasí, nos últimos años viose afeutáu pol llamáu Caso Pujol. Tanto al padre como a los fíos —principalmente, Jordi y Oleguer— #venceyar con distintos casos de corrupción y cola titularidá d'abuitaes cuentes corrientes en distintos paraísos fiscales, anque de forma más señalada en bancos d'Andorra. Esti escándalu supunxo un seriu descreitu de la so figura ente la opinión pública, según l'entamu d'actuaciones xudiciales pa derivar responsabilidaes.
Pujol, que practicó'l cultu a la personalidá,[n. 1] goció en Cataluña d'un importante sofitu eleutoral y llegó a caltener na rexón un lideralgu políticu indiscutible mientres les postreres dos décades del sieglu XX. Diversos autores vinieron en denominar col nome de «pujolismo» al movimientu político y social creáu en redol a la so figura.