Konrad Lorenz
From Wikipedia, the free encyclopedia
Konrad Zacharias Lorenz (7 de payares de 1903, Viena – 27 de febreru de 1989, Viena) foi un médicu austriacu que trabayó n'estudiu del comportamientu animal. Ye unu de los padres de la etoloxía. Estudió Medicina na Universidá de Columbia en Nueva York y al rematar los sos estudios dedicar a la Zooloxía hasta llograr el doctoráu d'esta materia na Universidá de Viena.[8]
Importante: Esta páxina ye sospechosa de nun respetar la neutralidá nel puntu de vista. Esti avisu nun ha quitase hasta que s'esclarie na páxina d'alderique la supuesta falta de neutralidá. |
Konrad Lorenz | |||
---|---|---|---|
| |||
Vida | |||
Nacimientu | Viena[1], 7 de payares de 1903[1] | ||
Nacionalidá | Austria | ||
Muerte | Viena[1], 27 de febreru de 1989[1] (85 años) | ||
Sepultura | St. Andrä-Wördern (es) | ||
Causa de la muerte | insuficiencia renal | ||
Familia | |||
Padre | Adolf Lorenz | ||
Casáu con | Margarethe Gebhardt | ||
Hermanos/es |
Albert Lorenz[2]
| ||
Familia |
ver
| ||
Estudios | |||
Estudios |
Universidá de Viena 1933) Philosophiæ doctor : zooloxía Universidá de Columbia (1922 - 1923) pregráu : medicina Universidá de Viena (1923 - 1928) doctor en medicina | ||
Nivel d'estudios |
doctor en medicina Philosophiæ doctor | ||
Direutor de tesis de | Gertraud Kühnelt | ||
Llingües falaes | alemán[3] | ||
Oficiu | etólogu, zoólogu, biólogu, profesor universitariu, escritor, médicu, filósofu, psicólogu, naturalista | ||
Llugares de trabayu | Universidá de Königsberg y Munich | ||
Emplegadores |
Universidá de Viena Universidá de Munich Universidá de Königsberg | ||
Trabayos destacaos |
Sobre la agresión (es) Civilized Man's Eight Deadly Sins (en) Behind the Mirror: A Search for a Natural History of Human Knowledge (en) | ||
Premios |
ver
| ||
Miembru de |
Royal Society Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina Academia Austriaca de Ciencies Real Academia de les Ciencies de Suecia Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[7] Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos Academia de les Ciencies de Baviera | ||
Serviciu militar | |||
Lluchó en | Segunda Guerra Mundial | ||
Creencies | |||
Partíu políticu | Partíu Nacionalsocialista Obreru Alemán (de 28 xunu 1938 a 1944) | ||
IMDb | nm2435761 | ||
Foi nomáu direutor del Institutu Max Planck d'Etoloxía de Seewiesen na Alta Baviera alemana. Finó en 1989 en Alterberg, Austria.
Recibió'l Premiu Nobel de Fisioloxía o Medicina en 1973 en describiendo la calquier, procesu fisiolóxicu xeneráu tres la nacencia que garantiza'l comportamientu maternal y filial ente madre y cría; estos afayos integráronse darréu na teoría del apegu humano.