From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llingües Goroka constitúin la caña principal de la familia Kainantu-Goroka, que de la mesma se consideren usualmente como les llingües tres-neoguineanes. Deben el so nome a la llocalidá de Goroka, capital de la Tierres Altes Orientales.
Llingües Goroka | ||
---|---|---|
Países | Papúa Nueva Guinea | |
Filiación xenética |
tres-neoguineanu | |
Códigu Glottolog | goro1272 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Capell (1948-49) suxirió'l parentescu coles llingües Kainantu, hipótesis que foi asumida por S. Wurm (1961, 1964). Scott (1978) apurrió una llista comparativa de vocabulariu básicu comparáu (ver más palantre léxicu comparáu).
Sobre la base de delles reconstrucciones preliminares W. A. Foley propón pal proto-Goroka el siguiente inventariu consonánticu:
El fonema /*s/ ye una reconstrucción bien tentativa seique podría tratase d'una aproximante [ɹ]. Los datos del Kainantu sofiten tantu la reconstrucción /*s/ como /*ɹ/ pal fonema que Foley reconstruyi como /s/. En cuanto al inventariu vocálicu Foley reconstrúi cinco fonemes distintivos /*i, *y, *a, *o, *o/. Nel apartáu de comparanza léxica amuésense delles correspondencies que sofiten esti sistema reconstruyíu.
Dellos términos tomaos de la llista de Scott (1978) son:
GLOSA | Gende | Siane | BenaBena | Kamano- Yagaria | Foré | PROTO- GOROKA | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1 | 'dos' | ogondrari | lele | apondere | lole | tara | *tote |
2 | 'home' | vei | we | vo | ve | wa | *wai |
3 | 'agua' | nogoi | no | nagami | ni(na) | wani | *non(k) |
4 | 'fueu' | tuva | yo | logo | hali | yakuʔ | |
5 | 'árbol' | izo | ya | yafa | yava | yaː | *ya(pa) |
6 | 'fueya' | kuruma | aila | haya(ʔa) | haeya | aʔyeʔ | * |
7 | 'raigañu' | tovaya | lufawa | lufusa(ʔa) | havu | aubu | *supa- |
8 | 'casa' | nomu | numu(na) | non(hi) | yo(na) | naːmaʔ | *nomo- |
9 | 'senu' | ami- | ami(na) | amiha(ʔa) | ami(maʔa) | nonu | *ami |
10 | 'diente' | va(iza) | auma | yogo(ʔa) | (ä)veʔ | (a)wa | *wa |
11 | 'güesu' | yami- | auma | felisa(ʔa) | (a)pu(va) | (a)yaːmpu | *yampu |
12 | 'oreya' | ka- | ka(la) | (y)kesa(ʔa) | (ä)geta | (a)ge | *ke~*ka |
13 | 'pelo' | yogo | yowa(la) | oka(ʔa) | (a)yokaʔ | (a)yáːʔ | *yoka |
14 | 'pierna' | kia- | kiya(na) | gigusa(ʔa) | (a)gia | (a)gisaː | *kia |
15 | 'sangre' | mamia- | wanu | golaha(ʔa) | gola(na) | koraːʔ | *kota |
16 | 'mano' | ya | (a)na | yaha(ʔa) | (ä)ya | ya | *ya |
17 | 'güevu' | mura | mula | mu(ʔa) | mu(na) | amuʔ | *mut(a) |
18 | 'sol' | po | fo | yafi | yafo | yáːbu | *(yá-)po |
19 | 'hachu' | tu | lu(na) | lu | lu | tuʔ | *tu |
20 | 'bolsa de rede' | ko | owo | gu(ʔi) | gu(na) | koʔ | *ko |
21 | 'comer' | na- | n- | na- | no- | na- | *na- |
22 | 'morrer' | pri- | fol- | fili- | fili- | puri- | *puti- |
23 | 'dicir' | ti- | l- | li- | hi- | i- | *si- |
24 | 'dar' | imi- | om- | m- | mi- | mi- | *(a)mi- |
25 | 'grande' | namba | namba | napa | legapa | tabe | *(n)ampa |
D'esta llista de pallabres pueden llograse cognaos claros que dexen reconstruyir les siguientes correspondencies fonétiques regulares:
Gende | Siane | BenaBena | Kamano- Yagaria | Foré | PROTO- GOROKA | NᵘCOGNADO |
---|---|---|---|---|---|---|
p | f | f | f | p/b | *p | 18, 22 |
p | v | f | f | b | 7 | |
m | m | m | m | m | *m | 9, 17, 24 |
t | l | l | l | t | *t | 1, 15, 19 |
r | l | l | l | r | 1, 17?, 22 | |
n | n | n | n | n | *n | 4, 8, 21 |
t | l | l | h | Ø | *s/*ɹ | 4, 8, 21 |
k/g | k/g | g | g | k/g | *k | 12, 13, 14, 15, 20 |
v | w | v | v | w | *w | 2, 10 |
y | y | y | y | y | *y | 5, 13 |
a | a | a | a/e/o | a | *a | 5, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 21, 25 |
i | i | i | i | i | *i | 9, 14, 22, 23, 24 |
u | u | u | u | u | *u | 7, 17, 19 |
e | e | e | e | e/a | *e | 1, 2, 12 |
o | o | o | o | o | *o | 3, 8, 13 |
Los numberales en distintes llingües Goroka:[1]
GLOSA | Fore | Gahuku-Benabena | Kamano-Yagaria | PROTO- GOROKA | |||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Alekano | Dano | Inoke- Yate | Keyagana | Yagaria | |||
'1' | ká:ne | hamoʔ | hamoʔ | nagoke | magoke | bgotvoʔ | *mako- |
'2' | tarawe | lositaʔ | setaʔ | togole | lole | rori/ lolemo | *tote |
'3' | kakágawé | losive makole | setohomoʔ | togoli nagonagi | loleʔe magoʔe | rorigʔ bgotvagiʔ | *2+1 |
'4' | tarawatarawakíné | losive losive | setaʔve setaʔve | togoli togoli | loleʔe loleʔe | rorigʔ rorigʔ | *2+2 |
'5' | naya ká amúné | nako nayamaʔa | naya magokayaga | dzaʔ hatgidiʔ | *naya tote | ||
'6' | 5+1 | *naya (ma)ko | |||||
'7' | 5+2 | ||||||
'8' | 5+3 | ||||||
'9' | 5+4 | ||||||
'10' | naya: tára amúné | naya togole | naya lole | *naya tote |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.