Llingües celtes insulares
From Wikipedia, the free encyclopedia
El célticu insular ye un subgrupu qu'entiende les llingües céltiques de Gran Bretaña ya Irlanda más el bretón, faláu en Bretaña (norte de Francia), que'l so orixe ye insular. En comparanza coles llingües céltiques continentales, del célticu insular tiense una conocencia muncho más precisa. Anque esisten datos d'estes llingües que provienen de fontes clásiques, como inscripciones en alfabetu llatín y ogham dende finales del s. VIII al IV e.C. y topónimos principalmente, ye al traviés de manuscritos en llingua irlandesa dende'l s. VII d. C. y más tarde en llingües britániques, d'onde provién una gran fonte d'información con respectu al célticu insular.
Llingües celtes insulares | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Islles Britániques y Bretaña | |
Países | Reinu Xuníu Irlanda Francia | |
Filiación xenética |
Llingües indoeuropees | |
Subdivisiones |
Llingües goidélicas Llingües britóniquesLlingües britóniques, Llingües goidéliques y Idioma pictu | |
Códigu Glottolog | insu1254 y insu1252 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
De la mesma, tien dos rames, proviniendo les llingües de caúna d'un antecesor común que la so distinción producir alredor del 1000 e.C.
== Clasificación Toles llingües celtes insulares baxen del proto-celta al igual que les llingües celtes continentales (galu, lepóntico, celtíberu). El celta insular forma un grupu xeográficu claru que se desenvolvió íntegramente nes islles britániques (y namái tardíamente el bretón pasó al continente). Per otra parte el celta continental ye peor conocíu yá que ta estinguíos dende dómina romana. Esiste ciertu discutiniu sobre la rellación ente'l celta insular y el celta continental. Pa dellos autores el celta insular de les islles britániques constitúi un grupu filoxenéticu o caña del celta que baxaría d'un proto-celta insular. Sicasí otros autores consideren que'l celta insular ye namái una clasificación xeográfica y realmente nun constitúi por sigo mesmu una caña xenuina del celta. Los autores atópense estremaos en dos asities:
- Hipótesis del orixe común: El celta insular ye un grupu filoxenéticu válidu y les sos carauterístiques comunes remontar a una llingua céltica uniforme que más tarde s'estazó en proto-goidélico (Irlanda) y proto-britónicu (Britania).
- Hipótesis del área llingüística: El celta insular nun deriva d'un celta más o menos uniforme sinón qu'en tiempos de la llegada a les islles britániques yá esistíen diferencies ente'l celta goidélico y el celta britónicu. Les traces comunes ente dambos grupos podría ser consecuencia d'una evolución converxente debida al contautu llingüísticu ente dambos grupos.