From Wikipedia, the free encyclopedia
Les llingües kra-dai son una familia de llingües del sureste asiáticu. D'antiguo considerada parte de les llingües sino-tibetanes, son consideraes anguaño como familia independiente, pola mayor parte de llingüistes. Especulóse cola so rellación coles llingües austronesies, inclusive se propunxo la so pertenencia al grupu áustricu.
Llingües kra-dai | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Sureste asiáticu | |
Países |
China Tailandia Laos Birmania Camboya Vietnam India | |
Falantes | ~93 millones (2000)[1] | |
Filiación xenética | (agrupaes dientro de les llingües áustriques) | |
Subdivisiones |
Hlai Kra Kam-Sui Tai Lakkia Ong be | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües kra-dai aniciar nel sur de China, que ye'l llar de la mayoría de les subfamilies del grupu. Falantes de llingües tai mover escontra'l sureste asiáticu en tiempos históricos, fundando naciones que más tarde se convertiríen en Tailandia y Laos.
Fonolóxicamente les sílabes de les llingües kra-dai son relativamente simples almitiendo grupos consonánticos complicaos namái nel ataque silábicu. El nucleu silábicu pue tar formáu por una vocal curtia, un diptongu o una vocal llarga. La coda silábica o final de sílaba suel ser senciella y ta de normal formada como muncho por una nasal o una oclusiva ensin relaxar. Amás d'eses carauterístiques cada sílaba puede tener un tonu, por casu en tailandés de Bangkok esisten cinco tonos distintivos:
Pal proto-tai reconstruyéronse tres tonos distintos.[2]
Les llingües kra-dai tienden a ser llingües aislantes formaes por raigaños monosilábicos na so mayor parte, anque esisten tamién pallabres polisilábiques (especialmente abondoses son los préstamos del sánscritu en camboyanu). Polo xeneral, nun esiste flexón anque sí derivación, que se da sobremanera por aciu composición, como nos siguientes exemplos del tailandés:
La reduplicación total o parcial tamién ye un fenómenu frecuente:
Tocantes a la morfoloxía les llingües kra-dai usen extensivamente prefixos y la composición pa la formación de nueves pallabres. Tamién al igual que les llingües sino-tibetanes usen clasificadores nominales xunto a los numberales y otros demostrativos. Tamién comparten coles llingües sino-tibetanes la traza tipolóxica de qu'esiste poco o nenguna diferencia ente les formes que faen d'axetivu y los verbos estativos. Les frases interrogatives ya imperatives frecuentemente usen ciertes partícules gramaticales a la fin de la frase.
Los numberales reconstruyíos pa distintos grupos de llingües kra-dai son:
GLOSA | PROTO- HLAI[3] |
PROTO- KRA |
Kam-Sui-Tai | PROTO- TAI- KADAI | ||
---|---|---|---|---|---|---|
PROTO- LAKKIA |
PROTO- KAM-SUI |
PROTO- TAI[4] | ||||
'1' | *tɕʰɯː | *tʂəmC | *ʔŋinC1 | *nɯːŋB | * | |
'2' | *hluːʔ | *saA | *houC1 | *hraA1 | *soːŋA | * |
'3' | *ʧʰwuʔ | *el toA | (*saːmA1) | (*saːm) | * | |
'4' | *ʧʰaːwʔ | *pəA | (*seiB1) | (*siːB) | * | |
'5' | *hmaː | *r-maA | (*ʔŋɔC2) | (*ŋoC2) | (*haiːC) | * |
'6' | *hnom | *h-nəmA | (*lɔkD2) | (*ljukD2) | (*krokD) | * |
'7' | *tʰoː | *t-ruA | (*tʰetD1) | (*cetD) | * | |
'8' | *ruː | *m-ruA | (*paːtD1) | (*pjaːtD1) | (*peːtD) | * |
'9' | *C-βɯːʔ | *s-ɣwaB | (*tseuC1) | (*kɤwC) | * | |
'10' | *fuːt | *pwlotD | (*dzepD2) |
Los numberales del proto-tai y proto-lakkia a partir del 3 son obviamente préstamos de llingües sinotibetanas.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.