reina española (1606–1646) From Wikipedia, the free encyclopedia
María Ana d'Austria (Monesteriu d'El Escorial, 18 d'agostu de 1606 - Linz, 13 de mayu de 1646) foi infanta d'España, fía menor del rei Felipe III d'España y de Margarita d'Austria. Más tarde, pol so matrimoniu, foi emperatriz del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu y Reina Consorte d'Hungría.
María Ana d'Austria | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Monesteriu d'El Escorial, 18 d'agostu de 1606[1] | ||||
Nacionalidá | España | ||||
Muerte | Linz, 13 de mayu de 1646[1] (39 años) | ||||
Sepultura | Cripta Imperial de Viena (es) | ||||
Causa de la muerte | fiebres puerperales (es) | ||||
Familia | |||||
Padre | Felipe III d'España | ||||
Madre | Margarita d'Austria-Estiria | ||||
Casada con | Fernandu III d'Habsburgu (1631 – )[2] | ||||
Fíos/es |
Fernandu IV d'Habsburgu Mariana d'Austria Leopoldu I d'Habsburgu Philip August von Habsburg (en) [3] Maximilian Thomas Erzherzog von Österreich (en) [3] Marie von Habsburg (en) [3] | ||||
Hermanos/es |
Ana d'Austria Felipe IV d'España Fernando de Austria (es) Carlos de Austria y Austria (es) Alonso de Austria (es) Margarita de Austria (1610-1617) (es) María de Austria (1603) (es) | ||||
Pueblu | Casa d'Habsburgu | ||||
Estudios | |||||
Llingües falaes | castellanu | ||||
Oficiu | reina | ||||
Premios |
ver
| ||||
Creencies | |||||
Relixón | catolicismu | ||||
María yera la hermana menor d'Ana d'Austria y de Felipe IV d'España y hermana mayor del Cardenal Infante Fernando.
Cuando Enrique morrió de tifus en 1612, Carlos #convertir nel herederu del tronu y foi nomáu duque de Cornualles, pero nun foi nomáu príncipe de Gales y conde de Chester, los títulos habituales del herederu al tronu inglés, hasta payares de 1616. La so hermana Isabel #casar en 1613 con Federico V, eleutor palatín, lo que dexaba a Carlos virtualmente como únicu fíu.
Al empezar l'añu de 1620, Jacobo I d'Inglaterra tomó en cuenta a María Ana como una posible novia pal so fíu y herederu, el futuru Carlos I d'Inglaterra y Escocia.
El nuevu Príncipe de Gales viose notablemente influyíu pol favoritu del so padre, George Villiers, I duque de Buckingham, que #llevar a una visita a España en 1623 pa buscar una alianza con esti país por aciu un eventual matrimoniu cola fía menor del rei español Felipe III. Asina, Carlos visitó Madrid p'axuntase cola infanta María Ana. L'enllaz nunca se celebró, debíu ente otres coses a que la corona española esixó la conversión del príncipe de Gales al catolicismu, anque n'España #acusar al duque de Buckingham del fallu de les negociaciones, que duraren diez años, hasta la visita oficial del Príncipe Carlos a Madrid, diez años que sirvieron pa caltener la paz mientres se #allargar les negociaciones. En fallando les negociaciones, Carlos finalmente contrái matrimoniu con Enriqueta María de Francia.
A la so vuelta a Inglaterra n'ochobre, tanto Carlos como'l duque de Buckingham esixeron al rei Jacobo que declarara la guerra a España. El viaxe de Carlos a Madrid ye consideráu polos historiadores como determinante nel so posterior interés pol arte, afición a la que destinó cuantiosas sumes y qu'en parte -y acarretó la so creciente impopularidá, o a la nacencia de la raza de caballos pura sangre" a partir de los caballos que-y regaló'l rei d'España al príncipe Carlos, y que se llevó a Inglaterra de vuelta.
Col estímulu de los sos conseyeros protestantes, Jacobo convocó al Parllamentu pa solicitar subsidios pa la guerra. Jacobo tamién solicitó que'l Parllamentu sancionara la unión ente'l príncipe de Gales y la princesa Enriqueta María de Francia, a la que Carlos conociera en París nel so camín de regresu a Inglaterra.
#Casar col so primu Fernandu III, futuru Emperador del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu, entós rei titular d'Hungría dende 1625 y de Bohemia dende 1627, el 20 de febreru de 1631. Tuvieron seis fíos:
El románticu esfuerciu del futuru rei d'Inglaterra por contraer matrimoniu con María Ana ta descritu nes noveles de ficción:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.