
Nixeria
From Wikipedia, the free encyclopedia
La República Federal de Nixeria, conocida comúnmente como Nixeria, ye una república federal del África Occidental. Llenda con Níxer al norte, con Benín al oeste y con Chad y Camerún al este, y la so costa, que-y fai de llende meridional, pertenez al golfu de Guinea, nel océanu Atlánticu. Organízase en 36 estaos y el Territoriu de la Capital Federal, aú s'asitia Abuya, la so capital.
Nixeria Federal Republic of Nigeria | |||||
---|---|---|---|---|---|
estáu soberanu | |||||
![]() | |||||
| |||||
Lema nacional | Unity and Strength, Peace and Progress (inglés: «Xunidá y Fuercia, Paz y Progresu») | ||||
Himnu nacional |
Arise O Compatriots, Nigeria's Call Obey | ||||
Alministración | |||||
Nome oficial |
Federal Republic of Nigeria (en) Orílẹ̀-èdè Olómìniira Aláàpapọ̀ Nàìjíríà (yo) Nijeriya (ha) Nigeria (en) Naigeria (ig) Nàìjíríà (yo) République fédérale du Nigéria (fr) | ||||
Capital |
Abuya (dende 12 avientu 1991) Lagos (de 1914 a 12 avientu 1991) | ||||
Forma de gobiernu | república federal | ||||
Presidente de Nixeria | Muhammadu Buhari (dende 29 mayu 2015) | ||||
Presidente de Nixeria (dende 15 xineru 1966) | Muhammadu Buhari (dende 29 mayu 2015) | ||||
Llingües oficiales | inglés | ||||
División |
ver
| ||||
Rellaciones diplomátiques | |||||
Miembru de |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 9°N 8°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 923768 km² | ||||
% agua | 1,4% | ||||
Costes | 853 km | ||||
Llenda con | 4.047 km | ||||
Puntu más altu |
Chappal Waddi (es) ![]() | ||||
Puntu más baxu |
Isla de Lagos (es) ![]() | ||||
Demografía | |||||
Población | 211 400 708 hab. (xunu 2021) | ||||
Densidá | 228,85 hab/km² | ||||
Xentiliciu |
nixerianu (masculín singular) nixeriana (femenín singular) | ||||
Esperanza de vida | 53,428 años | ||||
IDH | 0,535 (2021) | ||||
Tasa de fertilidá | 5,65 (2014) | ||||
Economía | |||||
Moneda |
naira (es) ![]() | ||||
Bancu central | Bancu Central de Nixeria | ||||
Más información | |||||
Dominiu d'Internet | .ng | ||||
Códigu telefónicu | +234 | ||||
Códigu ISO | 566 / NGA / NG | ||||
Estaya horaria |
UTC+01:00 y Africa/Lagos (en) ![]() | ||||
![]() |
Lo qu'anguaño ye Nixeria tien sio'l llar de milenta reinos y estaos tribales a lo llargo de los sieglos. L'estáu modernu surdió a partir de la entrada del territoriu nel Imperiu británicu nel sieglu XIX, y tomó les sos llendes territoriales actuales en 1914, tres de la fusión de los protectoraos de Nixeria del Norte y Nixeria del Sur. El país convirtióse formalmente nuna federación independiente d'estaos en 1960, y vivió una guerra civil ente 1967 y 1970. De magar alternó periodos de gobiernos civiles elixíos democráticamente con otros de dictadura militar hasta que se convirtió, en 1999, nuna democracia estable. Sicasí, les eleiciones presidenciales de 2011 son consideraes les primeres razonablemente llibres y llimpies[11].
Ye vezu referise al país, pol tamañu de la so población y la so economía, col nomatu de "el xigante d'África"[12]. Los sos 186 millones d'habitantes faen d'elli el país más pobláu d'África y el séptimu más pobláu del mundu. Amás, la de so ye la tercer población infantil y xuvenil mayor del mundu tres de la d'India y China, con más de 90 millones de persones menores de 18 años[13][14]. El país ye un estáu multinacional nel que conviven más de 500 grupos étnicos, que falen más de 500 llingües distintes y pertenecen a herencies culturales bien estremaes[15][16]; les etnies más numberoses son los Hausa, los Igbo y los Yoruba. La llingua oficial ye l'inglés, y no que cinca a la relixón la población ta dividida nuna mitá cristiana, concentrada na metá meridional del país, y otra musulmana, concentrada nel norte. Hai, tamién, delles relixones indíxenes minoritaries, especialmente nes poblaciones Igbo y Yoruba.
En 2015 Nixeria ye la ventena economía mayor del mundu, y na primera d'África tres de superar a Sudáfrica l'añu anterior[17][18]. El Bancu Mundial considérala un mercáu emerxente[19], y tien sío catalogáu como una potencia rexonal africana[20][21][22], una potencia media nel contestu internacional[23][24][25][26] y una potencia global emerxente[27][28][29]. Pesie a ello tien un nivel de desarrollu humanu perbaxu: ocupa'l puestu 152 nel ránking del Índiz de Desarrollu Humanu. Nixeria forma parte del grupu de países emerxentes conocíu como MINT (Méxicu, Indonesia, Nixeria y Turquía), y apaez davezu nes llistes (como la Next Eleven, ellaborada pol bancu d'inversiones Goldman Sachs) que tenten de definir cuálas economíes tán destinaes a tar ente les mayores del mundu nún futuru cercanu. Ye miembru fundador de la Xunión Africana y pertenez a munches otres organizaciones como les Naciones Xuníes, la Organización pa la Cooperación Islámica, la Commonwealth y la OPEP.