Partíu Socialista del País Valencianu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Partit Socialista del País Valencià-PSOE (PSPV-PSOE) (en castellán Partíu Socialista del País Valencianu-PSOE) ye'l nome de la federación del Partíu Socialista Obreru Español na Comunidá Valenciana (España), nacida de la confluencia de la federación valenciana del PSOE y la federación valenciana del PSP col antiguu Partit Socialista del País Valencià en 1978.
- Nun confundir col antiguu partíu Partit Socialista del País Valencià.
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | |
---|---|
Acrónimu | PSPV-PSOE |
Presidente | Juana Serna |
Secretaría xeneral | Ximo Puig |
Voceru/a | Manuel Mata (nes Cortes Valencianes) |
Fundación | 1978 |
Sede | Cai Blanqueries, 4 (Valencia) |
Estáu | España |
Ideoloxía política |
Socialdemocracia |
Posición nel espectru |
Centro-Izquierda |
Organización de mocedá | Q11929240 |
Páxina web | www.socialistesvalencians.org |
Foi'l partíu políticu más votáu na Comunidad Valenciana hasta les eleiciones xenerales de 1993, nes que se vio superáu pol Partíu Popular, que ganó toles eleiciones celebraes dende entós. Consiguió mayoría absoluta nes Cortes Valencianes nes eleiciones de 1983 (51 diputaos) y 1991 (45 diputaos). Na llexislatura 1987-1991 gobernó en minoría (42 diputaos) col sofitu parllamentariu puntual de la coalición EUPV-UPV y, en delles ocasiones, del CDS. Foi tamién la primer fuercia municipal de la Comunidad Valenciana hasta'l 1995.
Anguaño nes Cortes Valencianes ye la segunda fuercia más votada nes eleiciones autonómiques de 2015 (23 diputaos), pero'l so líder Ximo Puig foi investido President de la Generalitat, en coalición con Coalició Compromís y col sofitu de Podemos. Nes distintes eleiciones que se celebraron desque ye la segunda fuercia político, llogró 32 diputaos en 1995, 35 en 1999 y 2003, 38 en 2007 y 33 en 2011. Nes eleiciones llocales de 2011 llogró 1.885 conceyales, foi la segunda fuercia más votada y cuenta coles alcaldíes de Benidorm, Alcói, Villarreal, Mislata, Onteniente, Xàbia y Alaquàs, ente los conceyos de más de 30.000 habitantes, amás de participar nos gobiernos llocales d'Orihuela, Burjassot]] y Villena.Nes Eleiciones municipales d'España de 2015 El PSPV-PSOE caltiénse como segunda fuercia más votada y con 1.836 conceyales recupera'l poder municipal que perdiera en 2011, bien gobernando en solitariu, bien por aciu pactos col restu de fuercies progresistes. Ente los conceyos de más de 30.000 habitantes cunta coles alcaldíes de Castellón de la Plana, Alicante, Alcói, Villarreal, Mislata, Onteniente, Xàtiva, Paterna, Burjassot]], Torrent, Xirivella, Aldaia, Alaquàs, Gandia, Dénia, Xàbia, Elx, San Vicente del Raspeig, Elda, Petrel, Villajoyosa, Santa Pola, Burriana y Vall de Uxó; amás de participar nos gobiernos municipales de ciudaes como Valencia o Alzira. Los comicios llocales del 2015 dexaron al PSPV recuperar numberosos feudos tradicionales que perdiera a manes del PP y arrampuñar los suyos a los populares, vuelven a manes socialistes, o se caltienen, numberoses ciudaes del llamáu "petrina colorada" de Valencia". Asina mesmu, el PSPV-PSOE consigue con un pactu ente les izquierdes la Diputación Provincial de Valencia que'l so presidente ye Jorge Rodríguez Gramaje alcalde de Onteniente.[1]