From Wikipedia, the free encyclopedia
Un polu d'inaccesibilidá (PIA) ye un llugar qu'ufierta una máxima distancia o dificultá d'accesu. Xeneralmente'l términu úsase como'l llugar sobre la superficie d'un continente o un océanu que ta a mayor distancia de la llinia de mariña, entendiendo como mariña la de los océanos o mares coneutaos col océanu abiertu.[1] El llugar de la superficie de la Tierra más alloñáu de la mariña ta nel océanu y ye el polu d'inaccesibilidá del Pacíficu o Puntu Nemo, ye'l llugar del mar más alloñáu de tierra firme. El llugar de la superficie de la Tierra más alloñáu del mar ye'l polu d'inaccesibilidá de Eurasia (EPIA).
Un polu d'inaccesibilidá debe por definición ser equidistante de tres puntos sobre la llinia de mariña.
Ver toles coordenaes en OSM
|
error | ||||||
Antártida | -82.97 |
54.97 |
1300 |
±110 |
3718 | |
África | 26.17 |
5.65 |
1814 |
±2 |
640 | |
América del Norte | -101.97 |
43.36 |
1639 |
±14 |
1030 | |
Suramérica | -56.85 |
-14.05 |
1517 |
±12 |
396 | |
Australia | 132.27 |
-23.17 |
928 |
±6 |
600 | |
Eurasia | EPIA1 | 82.19 |
44.29 |
2510 |
±10 |
2700 |
Eurasia | EPIA2 | 88.14 |
45.28 |
2514 |
±7 |
710 |
Gran Bretaña | -1.56 |
52.65 |
108 |
±8 |
100 | |
Groenlandia | -41.00 |
76.50 |
469 |
±25 |
2520 | |
Península ibérica | -4.51 |
39.99 |
362 |
±4 |
595 | |
Madagascar | 46.67 |
-18.33 |
260 |
±1 |
1220 | |
Puntu Nemo | -123.45 |
-48.89 |
2690 |
±3 |
0 |
Ésti ye'l llugar más alloñáu del mar na superficie del planeta Tierra.[1] Una llocalización citada con frecuencia ye 46°16.8′N 86°40.2′E, anque'l so cálculu, que nun ta documentáu, nun tien en cuenta la llinia de mariña del golfu del Obi. Esti llugar atopar nel desiertu de Dzoosotoyn Elisen, provincia de Xinjiang, China, y ta a 2.648 quilómetros del mar. Cálculos recién[3][2] señalen dos llocalizaciones alternatives (por cuenta de la indefinición de la llinia de mariña na desaguada del ríu Ganges): EPIA1 44.29°N 82.19°E y EPIA2 45.28°N 88.14°E, asitiaos respeutivamente a 2.510±10 km y 2.514±7 km de la llinia de mariña.
(48°52.6′S 123°23.6′W). Tamién llamáu'l Puntu Nemo. Ye tamién el llugar del océanu más alloñáu de cualquier tipu de tierra firme y atópase nel sur del océanu Pacíficu, a 2.688 quilómetros de la islla Ducie (perteneciente a les Islles Pitcairn) pel norte, de Motu Nui (un castru xunto a la islla de Pascua) pol nordés y de la islla Maher (Antártida) pel sur.
Comúnmente asitiáu en (82°58′S 54°40′E). A un altor de 3.718 m.s.n.m., ocupáu pola base rusa Vostok, ye'l puntu del continente antárticu más alloñáu del océanu. Esti puntu ye más malo d'algamar que'l polu sur xeográficu, del que falta 878 quilómetros. Por causa de la dificultá d'establecer la llinia de mariña de L'Antártida, por cuenta de les plaques de xelu qu'arredolen el continente, esiste discutiniu sobre onde s'atopa esti puntu y danse delles coordenaes distintes según sían los criterios pa topalo. L'Institutu d'investigación Scott establecer en 85°50′S 65°47′E. Sicasí Poles.com asitiar en 82°53′14″S 55°4′30″E con un cálculu que trata de marcar la mariña esaniciando al máximu les plaques de xelu. Si inclúyense estes plaques permanentes el puntu ye 83°50′37″S 65°43′30″E.
Foi algamáu per primer vegada'l 14 d'avientu de 1958 pola tercer espedición antártica rusa pal proyeutu Añu Xeofísicu Internacional liderada por Yevgeny Tolstikov, y establecieron una base temporal, la base Polyus Nedostupnosti. Una segunda espedición rusa llegó a él en 1967 y asitiaron un bustu de Lenin cola cara empobinada escontra Moscú, qu'inda permanez de pies y ta protexíu como llugar históricu.
El 14 avientu del 2005 Ramón Larramendi, Juan Manuel Viu ya Ignacio Oficialdegui, fueron los primeres en de la hestoria en llegar al polu d'inaccesibilidá nes coordenaes más precises, según el British Antartic Survey, 83°50′37″S 65°43′30″E, usando un vehículu eólicu tiráu por cometes, el Trinéu de Vientu, y ensin nengún tipu de sofitu motorizado. Foi na Espedición Trasantártica 2005.
(84°03′N 174°51′W). Puntu más alloñáu de la mariña nel océanu Árticu. Falta 611 km del polu norte xeográficu. Ta asitiáu a 1.453 km de punta Barrow (Alaska) y equidista 1.904 km de les otres dos mases continentales: islla Ellesmere y Tierra de Francisco José. Foi alcanzáu volando per primer vegada por Sir Hubert Wilkins en 1927. En 1957 un ruempexelos rusu llegó hasta él. Por cuenta de derivar de les plaques de xelu polar nenguna estructura permanente puede señalalo.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.